Justícia i pensament propi

Arriscat assumpte l’afrontar la Justícia des del punt de vista d’un ciutadà “normal” (si algú és normal en aquesta societat neuròtica, d’afanys protagonistes, de papers intercanviables i de és “el mateix un ruc que un gran professor” —que va escriure Enrique Santos per al seu tango Cambalache.
Especialistes hi ha en Justícia: juristes, polítics legisladors, sindicalistes, periodistes, sacerdots, defensors de causes, sense oblidar-nos de pensadors que construeixen sistemes amb vells i nous termes —moltes vegades no tan nous.
La seva investigació ens depara sorpreses. El que va escriure o va recollir Aristòtil, t’ho desenvolupa al segle XX d’una altra manera John Rawls en la seva “Teoria de la Justícia”. El terme “Justícia social” que tant s’usa i que semblés derivat de teòrics i dirigents socialistes, doncs no, el va encunyar un sacerdot jesuïta, Luigi Taparelli, també en el mateix segle.
Per fixar posició en terra i no perdrem en eteris debats terminològics, em quedo amb una definició de Dret, extensible a Justícia, que m’ha prestat el professor i amic Santiago Castellà, i és del compilador romà Ulpià: “viure honestament, no fer mal a ningú i donar a cadascú el seu”. Com en el principi de la “navalla d’Ockam”: el senzill acostuma a ser la veritat. I és que a un li pot el clàssic. Quantes vegades el clàssic és el més modern.
Sembla que vivim en un veïnatge universal ple de sants refugis (egos remenats que no miren més enllà de la seva nova pantalla, identitats nacionals que existeixen des del paleolític i s’escriuen seva pròpia crònica o oda o elegia, mites locals, etc.). Els processos històrics, els interessats interessos econòmics i les seves fallides, a més de les noves tecnologies de la comunicació, han coadjuvat a l’estat de la qüestió.
De tant en tant ressorgeix l’expressió “Justícia social” o “Justícia global” o “Justícia distributiva” com a solució a múltiples malalties que afligeixen al món, a nosaltres i amb més virulència als més desfavorits. No som illes.
No reivindico el bonisme ni tampoc una homeopatia de xoc. Justícia es contraposa a Injustícia i convé anar armat de cultura, de política, de coneixements i d’instruments. El mal existeix i l’home pot ser àngel i/o dimoni. En aquesta lluita, no anem sols, busquem punts d’intersecció amb els qui el viuen semblant a nosaltres, donem-nos i anem junts de la mà. No som tan originals.
No cal que enumeri injustícies. Les coneixen vostès, germans lectors i lectores. No noten vostès la tensió? … Atrevim-nos a pensar per nosaltres mateixos sense necessitar que ens diguin la veritat, la seva veritat, aquells que dicten Justícia des púlpits o tribunals —administratius o associatius o mediàtics— i no sempre de manera justa o sàvia . La Justícia no és patrimoni dels professionals, ni tampoc dels portaveus aficionats ficats a professionals, i encara menys dels que van guanyar la seva posició de poder o privilegi amb trampes (i no pensem només en Donald Trump i altres perillosos fanfarrons).

 

Manuel Rivera Moral

Editor

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*