Seguretat Jurídica: suscripció de packs

La creixent oferta i demanda de serveis per internet, no només pel que fa a la subscripció d’alguna pòlissa o producte financer, sinó en determinats serveis oferts com “Packs mensuals”, anuncis en webs de serveis professionals, noms que no esmentarem aquí, o a pàgines d’anuncis d’ocupació que requereixen un abonament diari, fa que ens plantegem diversos assumptes:

a) La no sempre verídica informació comercial, i l’adhesió que intenten aquestes informacions i les mateixes companyies darrere, de vegades oferint pressupostos gratis per captar l’atenció del cibernauta sense que en cap moment s’indiqui quina és la tarifa real de cada pressupost. El Client es posa en contacte amb les dades professionals del demandant del servei, molt il·lusionat per fer pressupostos de les seves obres o treballs, i la sorpresa és majúscula quan apareix la primera factura.
Recentment m’han comentat la reincidència en aquesta pràctica. La factura resultant és diferent o altament superior al que s’estableix en la crida de la comercial, que sempre assevera que “per un preu mòdic de X euros en cada pressupost, depenent de la complexitat de la feina, pot contactar amb el client”. El que no explica és com es valora aquesta complexitat, o quins són els mòduls.

b) El fet comú de sol·licitar i facilitar una targeta electrònica per a la compra del producte de base, el famós “pack” (Contractació inicial que es realitza per telèfon), no pressuposa successius càrrecs en la mateixa de forma automàtica; a aquest acte no s’ha presentat consentiment per escrit i, encara que en els contractes a distància tipus servei telefònic si és normal fer-ho (i apareix en la lletra petita que després ens remeten a domicili), la subscripció que realitzem d’aquestes pàgines d’ocupació, serveis professionals de decoració per exemple o qualsevol altra, no signifiquen que el client hagi “signat” una successió de càrrecs en el seu compte bancari per demanar un contacte o sol·licitar una ocupació. A més, la conversa no és gravada, i ni s’informa dels nivells de protecció mínims pel que fa a la gestió de les dades, exigits per llei.

c) Tot això ens fa plantejar-nos quin tipus de seguretat jurídica regeix en aquestes pràctiques, quasi contractuals, o amb aparença de tals. La renúncia posterior del particular de vegades és gairebé impossible, o enrevessada en haver d’enviar diversos escrits. Això produeix Indefensió. Realment Internet és un portal meravellós per a la captura i contacte de milers de persones i professionals. Però compte amb les ofertes, amb no saber realment quin és el contingut exacte jurídic a què ens subscrivim, amb les nostres acceptacions sense més marcant un número de compte o una targeta bancària.

d) En aquesta, com en altres matèries, el Dret es queda endarrerit respecte als avenços de l’anomenada Modernitat. Hi ha una “Llei de venda a Distància” i una legislació bastant acceptable pel que fa a consumidors, però aquesta humil autora pensa que és impossible circumscriure una eina tan àmplia i versàtil com Internet, amb accés des d’un simple clic, a un marc regulador segur que ens doni la tranquil·litat suficient que no sempre hem de ser llecs en Dret. També som simples ciutadans.

 

Isabel Castells
Advocada

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*