El meu agraïment, com a ciutadà, al sergent Toni López

La mort del sergent de la Policia Municipal de Gavà, Toni López, a mans d’un indesitjable, m’ha entristit. No, no el coneixia, però confesso que vaig estar a les portes de l’hospital de Bellvitge quan es va demanar donar sang per ell. Seré sincer, vaig pensar que potser m’haguessin titllat de voler ser protagonista o haguessin sospitat que un periodista es colava a l’hospital. Ja saben que nosaltres, com els policies, no deixem mai de portar la nostra professió a sobre. Vaig pensar que seria millor no incomodar. Segur que hi havia desenes o centenars de companys que ho farien. Avui m’he penedit.

Vaig estar meditant sobre la intervenció del sergent i el seu company a les portes del tanatori de Gavà. Hi ha alguna cosa en la que no hi havia pensat abans: Un home amb un fusell d’assalt rondant per les portes d’un tanatori … És evident que les seves intencions no eren bones i, qui sap si hagués matat a una o més persones. López i el seu company ho van evitar en intentar identificar-lo provocant així, de forma involuntària, que aquell home fugís. Crec, sense por d’equivocar-me –tots els que llegeixin això h pensaran també– que en Toni i el seu company van salvar vides en aquell servei. Aquella arma s’hauria utilitzat aquella tarda. Segur. Per tant, s’ha d’aplicar la frase que el sergent López de la Policia Municipal de Gavà va lliurar la seva vida per salvar la d’altres … Ciutadans. I d’aquí ve el meu titular.

Visc entre Tarragona i Barcelona, ​​vaig i vinc, vinc i vaig, i he freqüentat moltes vegades aquell centre comercial Barisud de Gavà, Castelldefels, Viladecans o el Prat, on fins i tot vaig treballar. He vist a les policies locals del Baix Llobregat a alguna actuació i he pensat que no ho tenen fàcil. Tampoc els Mossos. L’aeroport proper, les màfies de la prostitució controlant les carreteres, la droga a Castelldefels … No és una escola bressol allò. Ho sabran els que ho coneguin. I no és la primera vegada que he vist alguna actuació de les policies locals. No vull daurar la píndola a ningú, però m’ha sorprès la seva professionalitat, o millor dit (potser com que no són policia no puc utilitzar aquest qualificatiu) la seva efectivitat.

He viscut algunes. Com quan vaig veure perseguir un Audi A6 robat que va passar de nit sense llums pel meu costat a uns 200 km / h. per l’autovia després del Carrefour del Prat perseguit per una patrulla. Vaig creure que allò acabaria en desastre. I llavors vaig pensar que per res del món, encara que em paguessin milions al mes, jo tindria aquesta professió: la de policia.

Vaig treballar durant uns anys en serveis relacionats amb els serveis funeraris. La meva funció allà no l’explicaré, però havia d’anar de tanatori en tanatori. No hauria estat difícil que jo o la meva dona haguéssim estat en algun moment dels últims deu anys en aquest tanatori on López va començar a morir. Potser fins i tot em vaig creuar algun dia amb ell. I m’imagino que la seva intervenció hagués pogut salvar-me la vida, a mi o la meva dona. O a qualsevol altre. Per aquest motiu, vull agrair-li la seva entrega i que hagi donat la seva vida pels que protegia. Podria haver estat jo mateix. Segueixo pensant que no hi ha sou al món per a aquesta professió.

No estic d’acord amb moltes actuacions que es duen a terme per les forces de seguretat. Però poques vegades trasllado aquestes decisions a qui està al final de la cadena. Considero a un Policia Local, Nacional, Mossos o Guàrdia Civil com un treballador, com jo, que de vegades ha de dur a terme ordres complicades. Visc a Catalunya.

He intercanviat missatges últimament amb un guàrdia civil de Màlaga i tinc l’ombra del dubte sobre l’origen de tot el cas relacionat amb el veterinari de Canyelles, el triple assassí. Crec que alguna cosa més sortirà a l’aire, però encara no sé què és. Potser no surt mai. Celebro que no ho haguessin matat a trets després de ferir als dos policies de Gavà. No me n’alegro de cap mort. Però, especialment, perquè pugui reflexionar durant els molts anys que passarà a la presó, on envellirà, si la vida d’una persona no té més valor que aquests gossos i gats als quals tant protegia com veterinari. Quina falsedat! Encara que per la meva ment passa alguna cosa més barruera que en castellà es diu: “Púdrete“. Ho sento.

El meu agraïment a Toni López per haver lliurat la seva vida perquè altres puguem viure. Des d’aquest humil mitjà de comunicació volem traslladar el nostre condol a la seva família. Gràcies, sergent.

 

Moisès Peñalver

Actualitat Penal

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*