Inteligència, reacció i lloguer de furgonetes

Un dia en què havia de trobar-me avorrit, allà pel 2008, vaig decidir matricular-me en un màster de la Universitat Autònoma de Barcelona, en què em van ensenyar tècniques d’investigació. El postgrau, i màster, acabava amb un seminari sobre intel·ligència civil. Vaig assistir a multitud de classes sobre tècniques policials que incloïen informàtica forense, dactiloscòpia, incendis, balística, psicologia criminal, investigació d’accidents, inspecció ocular, etc. Vaig coincidir amb molts policies amb què parlàvem en esmorzars i dinars a prop d’on impartien les classes, que algunes vegades era en les mateixes instal·lacions dels Mossos, al carrer Bolívia i a Egara. De vegades dic que sóc un policia sense armes i sense la preparació física, ni el valor que tenen ells. Aquesta introducció no té més intenció que la d’il·lustrar el lector en el fet que qui escriu ha passat alguna horeta amb llibres sobre com s’interroga o fa una inspecció ocular. Vaja, que crec que no sóc un tertulià de pinxo de truita de patata. Poden llegir algun dels meus llibres si els ve de gust.

Aplaudeixo i ara mateix besaria a tots els que han participat en l’eliminació d’aquests indesitjables de Daesh. Besaria els peus de centenars de persones amb uniforme: Guàrdia Urbana de Barcelona, Policia Local de Cambrils, Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, Mossos d’Esquadra, Vigilants de seguretat de Metro i Renfe, sanitaris de Creu Roja, de Sistema d’Emergències mèdiques, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, forenses de l’Institut de Medicina Legal, metges i infermeres dels hospitals. Però això no vol dir que tingui uns certs dubtes sobre tot aquest cas que està comportant tantes felicitacions als que van ajudar i van socórrer com crítiques als que van informar. O sigui, a nosaltres, els periodistes.

Serè clar i català. Tot i que s’ha de tenir un cert valor, perquè aquí plouen insults als quatre vents quan tractes qualsevol tema: Diferenciem entre el que fa referència a la informació o prevenció d’aquest cas, i el que té a veure amb la reacció. És a dir, la detecció prèvia, i l’actuació posterior per repel·lir i aclarir un cas policial de gran magnitud. Crec que m’han enxampat ja.

El dia 7 d’agost vaig entrevistar un càrrec dels Mossos d’Esquadra. El nom ara no ve al cas. Com és costum quan parles amb responsables de cossos policials, sigui quin sigui, el terrorisme no es toca. És evident que si expliques les mesures de prevenció estàs cridant als quatre vents que els terroristes se les passin pel forro o facin contrainformació o contraespionatge.

En aquesta entrevista hi va haver comentaris “fora de càmera” i preguntes que no havien de constar en l’entrevista. I, com qualsevol periodista que es preï, respecto l'”off the record”. Però crec que aquesta obligació deontològica no m’inclou a mi i la meva pregunta:

Per què no es controla el lloguer de furgonetes i camions? Vaig preguntar.

Deu dies després, uns individus que havien llogat tres furgonetes per cometre un atemptat … El van cometre.

No entro a valorar un entorn en què no treballo i no sé si és de rebut dur a terme un control exhaustiu dels rents-a-cars. Però posaré un exemple personal: Als anys 70 vaig créixer en un hostal que els meus pares tenien al centre de Reus, prop de la Plaça Prim. En aquell temps, no hi havia persona que dormís a casa meva que no calgués traslladar la seva identificació a la comissaria de Policia. Els més madurs el recordaran. Els cridaven les “fitxes”. De tant en tant, alguna patrulla havia vingut a buscar a un “crida i cerca”. O potser només a veure qui era el que dormia que havia vingut aquesta nit conduint des de Sant Sebastià. Eren altres temps, ja saben a què em refereixo.

¿Hauríem de fer això en els llocs on es lloguen vehicles de transport? Aquesta és la meva pregunta. Controlar no vol dir impedir, ni prohibir, ni perseguir. És, simplement, tenir constància. No es tracta de trencar la intimitat de ningú que es digui Mohammed i que llogui una furgoneta. Però aquest mateix senyor té l’obligació de mostrar el seu DNI en un hotel, dades que van a la policia. Parlem del mateix.

El misteri d’Alcanar

La nit en què va esclatar el xalet d’Alcanar era d’aquelles nits en què no pots dormir per la calor. Eren gairebé les dues quan vaig rebre la informació de l’explosió. Vaig trucar al Sistema d’Emergències Mèdiques, que em va aclarir que ells no tenien constància de cap mort, però que sí, que hi havia hagut un servei amb ferits en aquella urbanització.

No intento ser més llest que ningú. Ni em va passar pel cap que podien ser terroristes, però em va estranyar que una explosió de gas hagués deixat fet miques una construcció. Ja fa temps que veig deflagracions i crec que una caiguda tan rotunda no és tan habitual. Havien esclatat fa dies una casa a Segur de Calafell, també ocupes, i un habitatge en un poble del Pirineu. Es van desplomar parts de l’edifici, però no com en aquest cas. Era d’una virulència terrible, que va activar un pla d’alerta de Protecció Civil. Pel que sembla, segons m’anaven informant, al lloc van acudir tècnics-experts en companyies subministradores de gas i electricitat. ¿Cap expert va identificar res estrany? ¿Feia olor de gas? A pólvora? A acetona o àcid? Era TATP. Bé, he de callar, ja que jo tampoc ho hagués detectat.

On eren ocultes més de 120 bombones de butà? Intento imaginar el “bony” que fan i no m’imagino on poden estar. Potser en un subterrani que quedés cobert per la runa. Ris més prim: ¿A algú se li ha acudit controlar en els llocs físics on es venen productes químics la venda de segons quins àcids? Sé la resposta: Internet no té barreres, és impossible. Arriben els enviaments d’internet per Correus? És una idea per entretenir a aquests simpàtics gossos detectors d’explosius dels aeroports.

Bé, tot el que he dit està relacionat amb el que anomeno “Informació”. És difícil, ho sé, detectar una furgoneta que transita durant mesos per una autopista. Són milers, desenes de milers, centenars de milers en sis mesos. Però, potser no seria tan difícil detectar furgonetes llogades per persones amb noms àrabs que creuen Catalunya de nord a sud. Perdó a totes les persones amb nom àrab que creuen Catalunya de nord a sud. No es tracta de perseguir, sinó de seguir unes pautes de seguretat i control d’acord amb el que ha passat a Europa. Sense molestar ningú.

Deixem-ho en un aprovat

Per tant, i ja acabo, no posaria un excel·lent als Mossos respecte a la informació. Hauríem de parlar llargament per què aquesta informació no ha estat la que esperaríem en un nivell 4. Però potser aquí hauríem de tocar “terreny perillós”. Els que porten armes ja saben de què parlo. Els altres s’ho han d’imaginar, però va de gent amb corbata que poques vegades es posen davant d’un boig amb un ganivet. Però, com he dit abans, besaria les mans un per un, als que han posar fi a aquesta pesta inhumana. Animo que els convidin a una Coca-cola si els veuen a un bar, a besar i a comprendre més la seva tasca, encara que ens hagin multat la setmana passada.

Potser els terroristes eren ments immadures, o menors, que van ser alliçonats en la violència a esquena dels seus pares per ments recaragolades. Quina hi farem! Ho sento per ells, no hi ha un altre remei: Ells saben que moriran quan surten a matar. No hi pot haver diàleg. O ells, o nosaltres.

Pel que fa a la reacció. Algú s’ha plantejat on hi hauria els agents que van disparar si els explosius dels terroristes no haguessin estat simulats? Ho diré jo: tan morts com els terroristes ho estan ara. Algú dels que llegeixen això que no siguin de cossos de seguretat i emergències es juga la vida per un sou? Som pocs oi? Algú s’ha preguntat quants agents han hagut de passar per un metge després de tot això? Imagino que no baixa de la vintena, psicòlegs inclosos. Tinguem-ho també en compte.

Intueixo que la frase del major Trapero relacionada amb el temps que es trigarà a aclarir el misteriós cas del conductor del Ford Focus té alguna cosa a veure amb el visionament d’hores i hores de vídeos presos al metro, per les càmeres de seguretat de bancs. M’ha recordat el cas del doble crim del pàrquing del Putxet, en què més de 300 policies van estar darrere d’un individu, fins que va aparèixer en un enregistrament dels Ferrocarrils.

Els recomano que llegeixin un article en aquesta mateixa secció titulat “Tenim la millor policia del món”. Oi que ja ningú ho dubta?

Apa, bon servei.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*