Història d’un bufet: Despatx Zapater-Perea-Cruz, una “llar” jurídica a Tarragona

A la izquierda, Manuela Perea, en el centro Paco Zapater, y a la derecha África Cruz.

Iniciem aquí una sèrie d’articles que pretenen donar a conèixer i posar cara als advocats que exerceixen a Catalunya en l’actualitat. La ‘història d’un bufet’ intentarà, amb un llenguatge col·loquial i desenfadat, portar als lectors un món interpretat per la ciutadania com encotillat i fred.

El despatx de Paco Zapater, a Tarragona, és la nostra primera parada. Esperem que sigui una iniciativa que, a més d’informar i entretenir, també serveixi com a agenda a l’hora de “triar” lletrat. Allunyar d’aquest bonic món de l’advocacia el “low cost” de les grans i fredes “cadenes” comercials de la defensa és una altra de les nostres pretensions. Esperem que els agradi.


Fundador: Francisco Zapater Esteban
Any: 1980
Ubicació: Rambla Nova, 125 – Tarragona – Telèfon 977 21 26 58
Components actuals del despatx: Paco Zapater, Manuela Perea i Àfrica Cruz.
Especialitats: Penal, Matrimonial, Civil, Laboral i Estrangeria.


Estàvem temptats a titular “la Santíssima Trinitat” a aquest article que parla de Paco Zapater, Manuela Perea i Àfrica Cruz, els tres components d’aquest veterà bufet tarragoní. En el fons, hi ha una certa similitud amb aquest dogma religiós, tot i que, per molt volgut que sigui a la ciutat, Zapater encara no és Déu.

Aquest còctel perfecte de lletrats està compost per diferents caràcters, edats, experiències i especialitats, el que per al fundador és una fórmula ideal. “La meva experiència és que de tres a cinc advocats és una dimensió perfecta per a un despatx”, diu precís. Evidentment, amb un repartiment hàbil i selectiu de les àrees, que permeti la cobertura de la totalitat del ventall de causes que es generen en els seus clients. Però, anem a pams.

Qui és Paco Zapater?

Francisco Zapater Esteban és conegut a Tarragona no tan sols per la seva faceta com a advocat, sinó que també ho és per la seva activitat en la política municipal, com a regidor de Relacions Ciutadanes. Va ser Síndic de Greuges de la URV des de 2004 a 2009, a més d’haver exercit la docència en Dret. Al seu caràcter afable, mediador i reflexiu se li ha unit l’amor per la ciutat de Tarragona. Tot això, unit a la seva qualitat personal, li fan ser un home estimat, com es reflecteix en els molts ciutadans que han recorregut al seu bufet per solucionar problemes de tota mena.

Nascut a la població de Chelva, a València, una injustícia soferta en la seva família en els anys seixanta li va fer decidir-se a ser un defensor de les causes justes. El seu germà, conductor d’autocar, va ser acusat de provocar el vessament d’una garrafa d’oli que va tacar la maleta d’un sergent de la Guàrdia Civil. Tota la família va haver de recórrer als seus estalvis per pagar a aquell home 500 pessetes de les de llavors sota l’amenaça d’empresonar major dels Zapater. Allò va ser el germen que va anar creixent en la vocació d’aquell adolescent, ara convertit en advocat.

El 1972 va venir a treballar al jutjat número 1 de Tarragona, on va treballar com a oficial de justícia. Un cop acabada la carrera, el 1979 es va plantejar el seu futur. Ell tenia vocació de jutge, i li haguera agradat seguir la carrera judicial -els que el coneixen diuen que el seu caràcter és més de magistrat que d’advocat–. Però la magistratura tenia un inconvenient: rodar per ciutats de tot Espanya en les primeres destinacions, fins a aconseguir amb el temps arribar a on pretengués.

En aquell any que va arribar a Tarragona va conèixer a la Núria, una noia d’Organyà, amb una infància vinculada a Ulldecona. D’ella es va enamorar i va contreure matrimoni posteriorment. Ell no volia separar-se d’ella durant el festeig, de manera que acceptar destinacions llunyanes no era plat del seu gust. Així va ser com, un cop llicenciat, el 1979, va decidir obrir el despatx.

El 3 de desembre de 1980 Paco Zapater va començar la seva carrera d’advocat. Els seus primers companys, també dos, com ara, van deixar el despatx. Un va seguir la carrera judicial i l’altre es va traslladar a Andalusia. Des de llavors, s’han succeït els professionals amb els quals ha compartit despatx. Aquell petit bufet del carrer Reding es va convertir tres anys després, en un bonic i alt pis de l’en aquells dies avinguda Comte Vallellano, convertida actualment en Rambla Nova.

Podríem aventurar-nos a assegurar que pocs entenen tant de Dret Penal, l’especialitat jurídica de Paco i a la que té més afecte. Diríem en mode jocós que el Codi Penal és per a ell com la Bíblia per a un bisbe. I ho ha demostrat en els milers de casos que ha portat entre les seves mans en els últims 37 anys.

La filosofia del despatx

Els clients que han visitat professionalment el bufet Zapater-Perea-Cruz destaquen el tracte humà, cordial i el lloc on el suport psicològic davant el litigi té igual pes que l’assessorament jurídic. A casa de Zapater ho saben bé: “Volem que el client se senti acompanyat i segur en els moments d’angoixa que tot problema jurídic sol comportar”.
És més, afegiríem per experiència pròpia, que desactivar un conflicte i no iniciar un cas és gratificant per a aquests tres advocats. I és que l’autèntica vocació del jurista no consisteix a afegir un problema econòmic al conflicte que viu qui truca a la porta d’aquest bufet. Ho és ajudar en el més ampli concepte de la paraula i per a això, també es contempla evitar el cost personal i econòmic del client. Una cosa difícil de comprendre per als que no estem en el món de l’advocacia i que confereix una nova dimensió a aquest despatx. Zapater denomina el seu bufet una “botiga especialitzada” en la solució de problemes, una “llar” jurídica on els membres que componen el despatx tracten de realitzar-se professionalment i personalment, a més de complir una funció social.

Manuela Perea

Manoli, com l’anomenen els més propers, va arribar al despatx el febrer de 2004 com a estudiant en pràctiques. A l’escola de Pràctica Jurídica va tenir a Paco Zapater com a professor. Comparteix amb ell l’amor pel Dret Penal i va tenir la gran sort, diu, que “em toqués” fer les pràctiques en aquest despatx.

L’especial sintonia entre el que fos professor i la llavors alumna, va fer que els dos decidissin que emprengués la seva carrera professional al despatx. Aquesta química ha continuat durant els 13 anys que porta al costat de Zapater, al qual ens atreviríem a dir que veu com un referent. Manoli viu amb passió la professió i ja hi ha qui veu en ella un futur prometedor per la seva força i implicació en els litigis. Comparteix mica del germà de Paco, la de xofer, perquè és habitual veure-la conduir de Vendrell a Tortosa o de Valls a Reus. Ja se sent en alguns fòrums la seva efectivitat en casos penals. Pateix amb resignació les penalitats del Torn d’Ofici, però, com diria Confuci: “Si treballes en el que t’agrada, no treballaràs ni un dia de la teva vida”. Precisament la seva capacitat de treball, incansable, és una virtut i un defecte d’aquesta jove advocada.

Astuta, observadora i hàbil au de presa que no deixarà escapar algun detall que pugui apreciar-se per a la seva defensa i el farà seu si li sembla bo. La frase de Paco ho diu tot: “La veig advocada fins a la mort”.

Àfrica Cruz

És la tercera pota del tamboret de lletrats que comparteixen l’origen de famílies humils que van estudiar la carrera amb el seu propi esforç, com li agrada dir a Paco del seu equip. Va coincidir amb Manuela Perea a l’Escola de Pràctica Jurídica i es van fer amigues. Àfrica havia començat en un altre despatx, on ja exercia com a lletrada, abans d’arribar a casa Zapater. “Aquí vaig trobar a Manuela, una mica més que una amiga. I a Paco, que és com un pare per a mi, pel seu suport i la manera de tractar-me”.
Àfrica és impulsiva, ràpida i passional. “Jo necessitava seguretat i una línia d’ètica a seguir. Per a mi, aquest despatx va ser una resolució de dubtes, ja que tinc el suport de dos companys amb els quals intercanviar opinions. Per a mi és important comptar amb això”.

Diu Paco que l’Àfrica redacta molt bé, “una eina important per a l’advocacia”. Àfrica assumeix la part de Laboral, Administratiu i Estrangeria, un sector cap al qual sempre va demostrar una especial sensibilitat. Els seus fills són ara la il·lusió que comparteix amb l’advocacia, no sabem en quin percentatge. Ens sorprèn que Manoli parli d’ella com “una mica hippy”, fent referència a la seva passió per les causes socials, humanes, d’ajuda al feble i al necessitat. Això ja se li veia quan era estudiant.

“L’acarament”

Per evitar caure en la complaença, els afalacs i el cursilísime, hem decidit posar-los cara a cara perquè es diguin el que pensen l’un de l’altre en un joc que preteníem pervers, però no ha estat així. Ells exerceixen la sinceritat i, per tant, no tenen inconvenient a dir-se el bo i el menys bo en un “acarament” simulat.

Àfrica valora de Paco la seva saviesa i comprensió, “sap de tot”. Manoli diu bona companya a la seva amiga i valora la seva disposició, “el que passa és que, a diferència de mi, ella ha de conciliar el temps amb els seus fills”.

Àfrica s’atabala en excés i l’advocat ha de tenir tremp per poder-se travar els gripaus que t’arriben cada setmana, diuen Paco d’Àfrica. De Manoli creu que hauria de moderar el temps que treballa, “treballa en excés. L’ús del treball és bo i l’abús del treball és dolent”, sentencia. Valora molt la seva actitud i la seva responsabilitat professional. És difícil que trobin defectes en el fundador del despatx, però fent un esforç Manuela Perea es llança a criticar que malgrat la seva edat -En té 70 anys- treballa massa.

El que està clar és que res funcionaria allà sense la fidel i eficaç tasca de Montse Jordà, secretària del despatx des de 1983. És impossible per als clients no relacionar el despatx amb la veu cordial de la Montse al telèfon. Semblés que hagués estat ella mateixa la que va construir aquelles parets, perquè el despatx Zapater-Perea-Cruz és impensable sense la seva tasca.

Bé, els deixem- afalagant-se entre ells. Nosaltres marxem cap a un altre bufet, on intentarem treure els draps bruts.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*