Sentencien a 15 anys a Franch en la segona condemna per homicidi “sense cadàver” que es dicta a Tarragona

Haurà d'indemnitzar la família de la víctima, Carmen Gallart, amb 450.000 euros en concepte d'indemnització per responsabilitat civil.

condena de 15 años para Ramón Franch por homicidio de Carmen Gallart
La víctima, Carmen Gallart, en una foto cedida.

L’Audiència Provincial de Tarragona ha condemnat a l’agent immobiliari Ramon Franch a una pena de 15 anys de presó per l’homicidi de Carmen Gallart, una de les seves clientes. Segons la sentència, facilitada pel TSJC, La dona va desaparèixer el 18 de juny de 2015 a la localitat de Pallaresos, on va ser vista per última vegada en una parada d’autobús. El singular d’aquesta sentència és que el cos de la víctima no s’ha pogut trobar i, d’aquesta manera, el màxim tribunal de Tarragona ha fallat respecte a un homicidi sense que hi hagi cadàver, una circumstància poc habitual i que repeteix després d’haver condemnat a Ramón Laso per un doble homicidi. Es dóna una coincidència respecte als dos casos, i no és només que tampoc s’hagin trobat els cossos de les víctimes de Laso, sinó que també va tenir com a entorn geogràfic la població Pallaressos.

El president de la secció quarta de l’Audiència, Javier Hernández, justifica amb la precisió que el caracteritza que no pot qualificar d’assassinat el cas. Es basa en una cosa lògica: si no es va trobar el cadàver ha “zones d’ombra” sobre com es va produir l’homicidi i on es va cometre. Però, d’altra banda, sí que considera provat que no es tracta d’una mera desaparició, sinó que els elements i indicis que aporta la investigació, units, han de portar a aquesta conclusió al jurat. El tribunal popular va considerar culpable Franch en el seu veredicte setmanes abans de la imposició de la pena.

Responsabilitat civil i peritatges de peritatges

Tota condemna penal comporta una condemna com a responsabilitat civil. Així, en aquest cas, el tribunal considera que el condemnat ha d’indemnitzar la família amb 450.000 euros, que estan destinats a la mare i els dos fills de la víctima. A més, la sentència obliga el processat a evitar l’acostament als fills a menys de 200 metres durant els propers 20 anys, el que dóna a entendre la lògica que aquesta mesura s’haurà d’observar pocs anys, ja que als 15 que passarà a la presó haurà de descomptar l’any i mig que porta a la presó provisional Franch.

El fet que no s’hagi trobat el cos sense vida de Carmen Gallart, tot i els mesos de treballs de recerca de la Guàrdia Civil a la província d’Osca, ha provocat que les proves pericials siguin especialment importants. Les localitzacions geogràfiques facilitades per triangulació de les antenes de telefonia, afegides a altres proves coincidents, com la declaració d’una amiga i de la dona del processat, han estat bàsiques. La defensa va intentar intervenir perquè s’assegurés bé la “perícia” dels especialistes i el magistrat Javier Hernández va permetre parcialment algunes objeccions amb la finalitat d’assegurar que Franch tingués un judici just en tot moment. Però, malgrat aquesta mena de “peritatge” dels peritatges, no es va poder desmuntar la credibilitat dels investigadors.

Així, reflecteix el president de la secció quarta de l’Audiència tarragonina que no hi ha dubte que es va tractar d’un homicidi. Tot quadra i tot ha quedat demostrat amb fiabilitat malgrat que, com pocs casos a Espanya no existeix “cos” que pugui dur a saber com va concloure el fatídic trobada entre homicida i víctima aquell 18 de juny del 2015 a Pallaresos.

El fiscal sol·licitava en les seves conclusions que s’apliqués l’agreujant d’abús de superioritat, però el tribunal no ha aplicat circumstàncies modificatives del més “pur” homicidi de l’article 138 del Codi Penal. Si no aplica agreujants, tampoc ho fa amb atenuants. I poc ha diferit aquesta condemna de la qual s’hagués aplicat cas d’haver-se trobat el cos de Gallart. Tanmateix, sí que una autòpsia podria haver determinat si va existir un possible acarnissament, el que hagués modificat aquesta condemna. Una privació de llibertat prèvia a la mort també podria haver alterat aquesta condemna, com en el cas d’haver-se realitzat fets que haguessin portat a pensar que van existir tortures. Cap d’aquesta circumstància és coneguda, de manera que ni tan sols es contempla la possibilitat de l’assassinat, que sol·licitava la representació de l’acusació. Per la seva banda, la defensa de Franch, com és relativament lògic, demanava al tribunal una absolució.

 

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*