Els Mossos recuperen 20.000 peces d’interès científic espoliades a uns 400 conjunts arqueològics, cinc a Tarragona

Entre els jaciments paleontològics i/o emplaçaments arqueològics protegits espoliats es troben els de La Punta de la Móra, El Catllar,  Masieta de Queralt,  Mas d'en Ros i la Platja dels Calabecs.

La unitat de Patrimoni Històric dels Mossos ha pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics que havien dut a terme dos homes que van arrestar l’agost del 2017. Entre els jaciments paleontològics i/o emplaçaments arqueològics protegits espoliats es troben els de La Punta de la Móra, El Catllar,  Masieta de Queralt,  Mas d’en Ros i la Platja dels Calabecs, a la demarcació de Tarragona.

La investigació s’havia posat en marxa l’any 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans.

En l’entrada i escorcoll que se’ls va practicar als seus domicilis, conjuntament amb dos tècnics del Departament de Cultura que feien funcions d’assessors, els agents només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada i perquisició per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries. En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d’Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials.

Es van recollir milers d’objectes, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans. La quantitat de material era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del Departament de Cultura. Els especialistes que hi van participar van constatar que no havien vist mai una quantitat d’objectes espoliats d’aquesta magnitud. Malgrat que hores d’ara ja es pot fer una primera valoració de l’abast de l’espoli els tècnics hauran de dur a terme una feina que s’allargarà uns mesos per a l’estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments. Amb tot en aquest punt de la investigació es poden ubicar gran part dels indrets saquejats, alguns dels quals serien jaciments encara no catalogats donat que no se’n sabia la seva existència.

En l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

A l’agost els investigadors també van intervenir centenars d’arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics: es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d’excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d’aplicacions de geolocalització.

Una tasca espoliadora amb diverses conseqüències

En el decurs de la feina investigadora els policies han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades.

La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva.

En aquest sentit cal destacar que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l’haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.

Els béns espoliats procedeixes de jaciments que es concentren al Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona.

Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà, l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d’una dotzena d’emplaçaments afectats. Hi ha d’altres casos amb què a l’afectació paleontològic s’hi afegeix l’arqueològica: és el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb dinou, Osona amb divuit i el Gironès amb deu.

Cal posar en relleu que aquesta operació policial ha permès recuperar un material que és de domini públic. Tot el que contenen els jaciments pertany a la ciutadania i representa un valor cultural incalculable, més enllà de l’estrictament econòmic. L’activitat furtiva no només sostreu aquests objectes que són cabdals per posar context a la història. Els danys als jaciments són definitius quan es malmeten els estrats geològics que permeten explicar una part important del que va passar i com vivien els nostres avantpassats. Els furts de les peces comporta una descontextualització històrica que agreuja el problema. La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on es situa i el conjunt d’objectes permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s’exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*