El Suprem dicta que els Mossos no van violar l’honor d’un ciutadà jutjat després de ser identificat per una foto a la web policial

Una sentència de l'alt tribunal desestima un recurs de Cassació interposat contra el Departament d'Interior de la Generalitat.

Foto: Sergio Uceda

La Sala Primera del Tribunal Suprem ha fet pública avui una sentència per la qual ha desestimat el recurs de cassació interposat contra el Departament d’Interior de la Generalitat per vulneració dels drets a l’honor, a la intimitat ia la pròpia imatge per la publicació d’imatges de persones a la seva web procedents dels disturbis de la vaga general de 2012. Un ciutadà la imatge es va utilitzar per tal que posés ser identificat va interposar una demanda per violació dels seus drets fonamentals a l’honor, a la intimitat ia la pròpia imatge contra interior de la Generalitat.

Com a conseqüència dels disturbis que van tenir lloc els dies 29 i 30 de març de 2012 a Barcelona, ​​el director general de la Policia d’aquest departament va autoritzar
la publicació a la web dels Mossos d’Esquadra, per un temps limitat i sota una sèrie de garanties, de les fotografies de diverses persones que havien participat en els fets
vandàlics, relata la sentència. Les fotografies van ser captades per les càmeres de la Policia situades a la via pública. El demandant, després de resultar identificat, va ser objecte d’investigació per un jutjat d’instrucció de Barcelona.

La sentència del Tribunal Suprem considera que existia una habilitació legal per procedir a la difusió al web policial de les fotografies dels presumptes autors dels actes
vandàlics, basada en la Llei d’enjudiciament criminal, la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, i la Llei Orgànica de Protecció de Dades. D’aquesta manera, es compleix el
requisit exigit pel Conveni Europeu de Drets Humans que la ingerència en el dret fonamental estigui prevista a la llei.

La sentència afegeix que falta d’autorització judicial prèvia no suposa que la ingerència en el dret fonamental sigui il·legítima. Hi drets fonamentals la restricció exigeix ​​una autorització judicial prèvia (inviolabilitat de domicili, secret de les comunicacions). Però altres drets fonamentals no necessiten d’una autorització judicial prèvia perquè la seva restricció sigui legítima, com és el cas dels drets a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, sense perjudici que pugui sol·licitar-se el empara judicial davant de la ingerència en els mateixos. A més, va existir un control judicial de la ingerència perquè les fotografies van ser incorporades a l’atestat elaborat per a la investigació dels actes vandàlics que va ser remès al jutjat d’instrucció.

En tercer lloc, el Tribunal Suprem ha rebutjat que la publicació de les fotografies a la web fos una mesura desproporcionada, i explica que el requisit de la proporcionalitat es compleix perquè els fets van ser greus, en ells van intervenir un elevat nombre de persones, van provocar una considerable alarma social, les fotografies es van difondre a la web
només després de setmanes d’investigació sense resultats, i la identificació dels autors dels actes vandàlics era difícil perquè, majoritàriament, cobrien els seus rostres per evitar
precisament ser identificats.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*