Judici per l’accident mortal d’Amposta: “Vaig sentir una explosió en un pneumàtic i, en segons, l’impacte de la moto contra la furgoneta”

La fiscal manté la seva petició de quatre anys de presó per dos homicidis per imprudència greu i un delicte contra la seguretat viària per consum de drogues.

L'acusat, custodiat aquest matí per un policia a la sala de vistes de Tortosa. / M. Peñalver-Actualitatpenal

Moisès Peñalver / Tortosa

“De sobte, vaig sentir l’explosió del pneumàtic i, en segons, l’impacte de la moto contra la furgoneta”. ¿Estratègia de defensa o la veritat? Potser mai se sàpiga que va passar aquella fatídica tarda del 22 de desembre de 2016 a un revolt de la N-340. Allà van quedar les vides d’Emma García Curto i Manel Constantí Forné, dos joves de 15 i 18 anys, un fet que ha aixecat les ires d’amics, veïns i familiars, que es reuneixen cada dia davant les portes del jutjat penal número 1 de Tortosa per protestar. Especialment, després de conèixer la petició de la fiscal, que consideren extremadament lleu per tractar-se d’algú a qui s’acusa de conduir sota els efectes de la cocaïna, un altre punt que tampoc ha quedat clar en el judici. O almenys, no reconegut per la defensa ni per l’acusat.

Però ni les protestes ciutadanes, ni la llarga llista de malalties de l’acusat ha impressionat a la representant del Ministeri Públic, que eleva a definitives les seves conclusions provisionals sense posar ni treure una coma: Quatre anys de presó per dos delictes d’homicidi per imprudència greu i un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de les drogues.

L’acusat segueix tres línies de defensa. La primera fa referència al fet que les seves malalties són incompatibles amb el consum de cocaïna. Entre elles, va ser relatant davant la jutgessa dos infarts, problemes de tiroides, a l’espera de dues operacions, hipertensió, insuficiència respiratòries i apnees. En segon lloc, el fet que l’accident es va produir per la rebentada d’una roda del vehicle. I, en tercer lloc, que no va existir tal positiu en cocaïna al qual s’al·ludeix en els informes policials. A això s’ha d’afegir la predisposició a trucar als serveis d’emergència 112 de forma immediata. Hi ha un altre més: la negativa a contestar cap pregunta del fiscal ni de l’acusació particular. Només ha acceptat preguntes de la seva defensa, que insisteix en una cadena de custòdia de les proves dubtosa.

Acarament entre tres pèrits

Aquest matí, el judici s’ha centrat en un acarament entre tres perits: Ramon Sant, Roberto Cerdán i un agent de Mossos. Els tres van realitzar l’informe sobre el mateix accident, però només un d’ells, Cerdán, afirmava que s’havia produït una rebentada en la roda de la furgoneta que conduïa el processat. El policia i Sant han rebatut una a una les afirmacions del perit, de formació universitària en econòmiques. Ha arribat el punt en què s’ha debatut sobre la formació de cada un dels que donaven la seva versió sobre l’accident. Ramon Sant ha calgut i ha argumentat pas a pas l’accident. Per a això ha tingut en compte molts factors, entre els quals es trobava fins i tot el coeficient de fregament de l’asfalt o la inclinació de la moto en un revolt. El que estava clar és que víctimes i homicida (imprudent) es van veure tan sols dos segons cara a cara. Després, el xoc mortal.

A Manuel Vicent P.C. ningú el treu de la seva veritat: que circulava a 50 quilòmetres per hora. Però, aquest punt, una cosa que podria sorprendre d’acord amb la gravetat de l’accident, ha estat rebatut per les pericials de Sant i el policia que avui ha declarat. L’informe pericial de Mossos conclou que la velocitat mínima es trobava entre els 75 i els 100 quilòmetres per hora. Per la seva banda, Ramon Sant, afirma en el seu informe que la velocitat mínima estava compresa dins la franja dels 96/98 quilòmetres per hora. Aquestes distàncies estan calculades sense calcular possibles frenades.

A les preguntes dels advocats sobre la velocitat real, es va argumentar que utilitzant els coeficients de fricció que han de ser aplicats i, segons les taules oficials, s’obté que la velocitat aproximada era de 108 km / h.

Si en la sessió d’ahir l’opinió general va ser la fredor i manca d’empatia, avui l’acusat ha volgut donar la impressió que havia atès l’emergència amb diligència i preocupació, especialment quan referia el temps que passava sense que atengués a la noia , ja que el noi, per com el va veure, no podia ser reanimat. En el seu relat, el conductor afirma que les complicacions per fer el test de drogues es basaven en que tenia la boca seca pels medicaments i no a que posés impediments.

El judici va quedar vist per a sentència avui amb la petició d’absolució per part de la defensa, que segueix mantenint que no està provat el consum de cocaïna. Exactament el contrari del que creuen les acusacions particulars, que consideren que sí va existir tal consum. Els representants de les famílies dels morts demanen que s’apliqui l’agreujant de conducció temerària i que a la condemna de quatre anys que demana el ministeri fiscal s’afegeixi un any més de presó perquè considera que va existir un dol eventual.

 

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*