L’advocacia, professió concernida per la Llei de l’Arquitectura

La Llei de l’Arquitectura aprovada pel Parlament de Catalunya el 28 de juny de 2017 atribueix a la creació arquitectònica la condició d’interès públic. Fa aquesta declaració tot invocant les reflexions de la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals, segons la qual «la creació arquitectònica, la qualitat de les construccions, la seva inserció harmoniosa en l’entorn, el respecte dels paisatges naturals i urbans, i també del patrimoni col·lectiu i privat, revesteixen un interès públic».

L’arquitectura és el resultat del procés de projectar, dirigir, construir, rehabilitar i mantenir els edificis i els espais públics urbans en els quals es desenvolupa l’activitat humana; edificis i espais que han d’haver estat prèviament habilitats per mitjà de la gestió i l’execució de les previsions de la planificació urbanística.
La planificació urbanística incideix decisivament en l’arquitectura en la mesura que configura la disposició, la funcionalitat i les característiques de les construccions i els espais públics urbans. L’urbanisme té cura de l’harmonia entre els assentaments i el medi en què les activitats humanes es desenvolupen. Com que els espais urbans són, al seu torn, el resultat dels processos de gestió i execució del planejament urbanístic, les tasques de planificació física s’han d’integrar adequadament amb les de planificació econòmica i ambiental. Aquesta complexitat fa imprescindible que en els processos urbanístics conflueixin professionals de diverses especialitats.

Els valors que determinen l’interès públic de l’arquitectura són, segons la llei aprovada recentment pel Parlament de Catalunya, els següents:

a) La idoneïtat i la qualitat tècnica de les construccions per a acollir els usos previstos i, si escau, admetre capacitats funcionals més àmplies o poder-s’hi adaptar durant tot el seu cicle de vida, i també la idoneïtat del seu manteniment.
b) La millora de la qualitat de vida de les persones, procurant pel seu benestar i confort en un entorn segur i accessible.
c) La contribució a la cohesió social i a la millor relació dels ciutadans amb la seva dimensió artística i cultural.
d) L’adequació a l’entorn i el paisatge dels assentaments urbans o dels espais oberts.
e) La sostenibilitat en els vessants mediambiental, econòmic i social, i el compromís col·lectiu amb l’eficàcia energètica dels edificis i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
f) La bellesa, l’interès artístic i la seva aportació al debat cultural

La Llei de l’Arquitectura reconeix expressament que, per a satisfer les finalitats del procés arquitectònic, urbanístic i paisatgístic, tant l’arquitectura com l’urbanisme requereixen la participació i la col·laboració de professionals de disciplines diverses, algunes de les quals relaciona el preàmbul de la llei: l’arquitectura, l’arquitectura tècnica, les enginyeries, les enginyeries tècniques, la sociologia, l’ecologia, l’economia, la geografia i l’advocacia.
Així, doncs, l’advocacia és una de les professions que està cridada a participar de manera decisiva en el procés de configuració dels espais on es desenvolupa la vida social, al costat i en col·laboració amb les altres disciplines professionals, per aconseguir que l’arquitectura i l’urbanisme acompleixin les finalitats d’interès públic que la llei els assigna.

 

Isabel Baixeras Delclòs

Advocada – Reus

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La teva adreça de correu no será pública.


*