Una detenció a Tarragona, origen de la desarticulació d’una banda que va defraudar 300.000 euros a bancs amb compres falses amb TPV

En la operació, conjunta entre Mossos y Policia Nacional, s'han arrestat 26 persones.

Agents de Mossos d’Esquadra i del Cuerpo Nacional de Policia han desarticulat una organització criminal dedicada als fraus a entitats bancàries que va estafar més de 300.000 euros en entitats bancàries de Catalunya i València. La investigació, que es va iniciar a mitjans el setembre de 2016, ha conclòs el mes de juny de 2017 i ha permès detenir en tres fases 26 persones en diferents punts de l’Estat espanyol.

Els fets es remunten al 13 d’agost de 2016 quan una patrulla de seguretat ciutadana va detenir a Tarragona un home de nacionalitat italiana i de 39 anys, per dur documentació falsa. Els agents van trobar entre els seus objectes personals una sèrie de comprovants d’operacions fetes amb Terminals Punt de Venda (TPV) de dos comerços a nom d’un mateix titular, principalment pagaments i devolucions a nom de terceres persones.

Aquest fet va fer sospitar als agents que podia ser autor d’un delicte d’estafa bancària pel mètode de fra per devolució. Davant aquests fets la Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra va iniciar una investigació per aclarir els fets. Les indagacions policials van determinar que el detingut pertanyia a un entramat criminal que hauria estat estafant a diverses entitats bancàries ubicades al Garraf.

Contractaven terminals TPV amb documentació falsa

Per dur a terme les estafes el grup sempre actuava seguint un mateix modus operandi: contractaven Terminals de Punt de Venda (TPV) amb documentació falsa per a una societat mercantil o comerç autònom, ja fos real o inexistent. Un cop disposava dels terminals, els integrants del grup ‘passaven’ targetes dels propis implicats o de tercers sense el seu consentiment i simulaven la venda de serveis o productes.

Un cop els diners s’abonaven al compte associat al TPV el titular de la seva contractació efectuava reintegraments fins a deixar-lo sense saldo. Tot seguit es realitzava el retrocés de les operacions, carregades prèviament al terminal, com si es retornés la compra feta i l’establiment cancel·lés el pagament. D’aquesta manera aconseguien deixar el compte amb un saldo negatiu que el titular del compte no assumia situació que provocava un perjudici directe a l’entitat bancària i els permetia disposar dels diners en efectiu.

Paral·lelament, al mes de gener de 2017, la Policía Nacional va rebre una denuncia per uns fets similars d’una entitat bancària de València. Per aquest motiu el Grup 1 de Delinqüència Econòmica de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Brigada Provincial de Policia Judicial de València va iniciar una investigació. Davant la coincidència d’objectius i les accions continues del grup entre Barcelona i València, al mes de febrer es va establir un equip conjunt d’investigació entre Mossos i Policía Nacional.

Els investigadors va comprovar que l’organització disposava d’una estructura ben definida, amb un nucli central que ocupava la posició predominant i un seguit de grups satèl·lit subordinats que participaven únicament durant la comissió dels actes delictius concrets.

Dins dels grups hi havia un clar repartiment de tasques i rols. El nucli principal estava integrat per vuit membres, dos d’ells exercien una posició de líders: dirigien i organitzaven les accions delictives i controlaven els beneficis aconseguits, dels qual rebien un percentatge per desenvolupar aquestes tasques. La resta d’integrants del grup central tenien rols de coautors o col·laboradors, ja que participaven directament en l’execució dels fets i es repartien el botí a parts iguals.

En els altres grups satèl·lit hi havia els «connivents» que posaven els seus comerços al servei de l’organització criminal. Els «passadors» participaven en els il·lícits als comerços ficticis amb les compres que realitzaven amb les seves targetes personals. Finalment també hi havia la figura dels «logístics» que eren els subministradors de documents d’identitat falsos per a la seva operativa.

El 13 de març es va establir dispositiu per tal de detenir els principals integrats del nucli central de l’organització. L’operatiu va permetre detenir 13 persones a Valencia, Sitges i Barcelona i realitzar l’entrada i escorcoll als domicilis dels detinguts. El 4 d’abril es va desenvolupar una segona fase del dispositiu que es va tancar amb la detenció de vuit persones més. Dies més tard, el 21 de juny, es va fer a Sitges una nova detenció d’un membre del grup.

Els 26 detinguts van passar a disposició del Jutjat d’Instrucció número 9 de Vilanova i la Geltrú, que va decretar l’ingrés a la presó de 4 dels detinguts i llibertat amb càrrecs per a la resta. La investigació ha permès determinar que l’organització tenia un àmbit d’actuació internacional i ha quedat acreditada la seva participació en fets idèntics a l’estat espanyol, França i Itàlia, des de 2015.
Els investigadors segueixen analitzant informació recuperada en els domicilis dels detinguts i analitzant el frau que l’organització ha efectuat a financeres i companyies de telefonia amb les identitats utilitzades que són de procedència fraudulenta. Per aquest motiu no es descarten més detencions.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La teva adreça de correu no será pública.


*