Vols evitar problemes amb la policia? Utilitza la lògica

Escric avui de nou sobre alguna cosa relacionada amb les forces de l’ordre. Sí, ho reconec, també animat perquè l’article anterior, aquell que deia que tenim la millor policia del món, ho han llegit fins al Congo. De les reaccions al llarg article sobre les vivències de Peñalver, el que més m’ha agradat és un missatge d’una policia que assegura que s’ha rigut molt. Convé que ens riguem més i que ens critiquem menys els uns als altres. De fet, m’hauria agradat ser humorista més que criminalista. Deu ser que vaig néixer a Cadis … Ui, que em maten!, a Jerez.

Això que diré el dirigeixo a la gent de carrer, no als agents de l’autoritat. Basat en una cosa senzilla i que no requereix molts estudis: la lògica. Us donaria consells per no tenir problemes amb els agents de qualsevol cos policial. Si veig que agrada i causa interès seguiré. No he llegit res al respecte ni està basat en cap manual, collita i experiències pròpies. Podeu criticar-me deixant missatges a la web. Digueu-pilota o imprecís. Ho acceptaré encantat.

1. Control nocturn en una carretera qualsevol, carrer o sortida d’una autopista.

Portes música a tot drap? Per la. Convé sentir les indicacions, si n’hi ha. Continua el teu camí quan t’han donat l’alt és una cosa molt, molt perillós, especialment en aquest nivell de situació antiterrorista.

Els policies no són Superman, ni tenen poders màgics. Recordeu que també són persones. Poden tenir por que des de la foscor de l’interior del cotxe algú tregui una arma. Què podem fer? Molt fàcil. Facilita la màxima visibilitat possible. Obre finestretes, encén els llums interiors i, per si de cas, prepara la documentació que portes a la guantera. Digues als que t’acompanyen que no manipulin objectes en la penombra: una llauna de Coca-cola, una bossa … per exemple. Tot ben clar. Serà menys d’un minut. De nit, en un control a nivell d’alerta 4, tot el que facilitis serà ben rebut. Tingues educació, sí, treu-te les ulleres de sol, de nit no fan falta.

No decideixis en el moment de veure un control fer cap maniobra d’última hora. Canvi de sentit, de direcció, marxa enrere, brusques frenades o accelerades. Els policies prendran aquestes maniobres com una intenció d’evadir el control i seràs perseguit … en el millor dels casos. El següent, ja te l’imagines. Per tant, si has de canviar de sentit, passa el control i en la propera rotonda tornes.

Quan et demanin el carnet, no lliuris 1 targeter amb divuit compartiments. Treu el DNI o el carnet de conduir d’on està. Lliurar una cartera amb bitllets pot donar a entendre coses que potser no pretenem. M’enteneu?

Avisar de l’existència del control és guai … Però, aquest al qual vam avisar, pot venir de casa teva, haver fet mal a algú de la teva família o anar tan drogat que mati a algú en un xoc frontal. És un tema que ens ha de fer pensar dues vegades. El 1981 vaig avisar a un Simca 1000 d’un control policial a la carretera Reus-Salou. De tornada, els dos ocupants estaven tapats amb un llençol, havien xocat contra un arbre. Conduïa com una sopa.

Final del capítol: Sortida autopista AP-7 a Girona. Control. Llums interiors enceses. Finestreta oberta. Cartera a la mà. Maniobres suaus.

– Bona nit, diu l’agent.

– Bona nit.

– D’on ve?

–De un concert de música.

–¿Cantava vostè?

–Noo, jaja, jo era espectador.

–Potser continuar.

Temps perdut: 23 segons.

El policia sap de mi en aquest temps: model de cotxe, matrícula (identitat del propietari), edat aproximada, aspecte (tatuatges, marques d’agressions, cicatrius), alçada, complexió, color de cabell, ulls, raça, nivell cultural, idioma-accent, d’on provinc (concert al barri de la Devesa), a on em dirigeixo, actitud, aptitud per conduir (no tinc alè a alcohol, ni aspecte de drogat), noia jove al meu costat (filla o esposa), actitud de la noia (podria ser una segrestada), situació econòmica del conductor: pobre (condueixo un Cadillac del 99).

2. Disputa de trànsit, baralla o situació dubtosa en què un creu portar la raó.

Primera norma: No insults, no agressions. Sembla de ximples haver de dir això a algú que està en el seu seny, però només cal veure les notícies.

Pot ser que tinguis raó. Pot ser que el policia s’hagi equivocat. Pot ser una vora. Pot ser que et multin injustament. El culpable de l’accident és l’altre. L’altre em va pegar primer … Hi ha molts “poden ser”, però MAI donis una empenta o un cop a un agent de l’autoritat. És l’espurna que inicia molts casos que després creen controvèrsies i grans titulars.

Hi ha múltiples maneres de defensar els teus drets a posteriori. Recórrer una multa, acudir a un jutjat de guàrdia i, també demanar una visita amb algun superior si el cas és greu. Però l’enfrontament físic o la desobediència en el lloc dels fets no conduirà a res de bo. Si has tocat a un policia, has perdut tota la raó. En el millor dels casos es prendrà com una resistència o un atemptat contra agent de l’autoritat. Pots acabar amb una important multa, no sé si a la presó, però sí a terra i amb les manilles posades. Encara que tinguis raó. Això no vol dir que justifiqui reduccions que han portat molta cua, com el cas Benítez al Raval Barcelonès o agressions en comissaries gravades per càmeres. Però, estic segur, que tot va començar amb una agressió o, ja menys justificat, un insult. També considero que un policia de cap a peus ha de tenir certa “mà” per entendre algun insult “en calent” d’algú emmanillat.

Així que quan un policia, del cos que sigui, t’ordeni llençar una navalla, callar, circular, ensenyar el DNI, anar, venir o posar-te contra la paret, deixar-te escorcollar o bufar … El meu consell és que ho facis. Els debats són estèrils en aquesta situació. El legislador va crear una norma que és que l’autoritat és la que mana i el policia l’únic que fa és complir-la. És a dir, també és un manat i s’ha de la seva professió. Discutir no té cap efecte legal ni et conduirà al fet que et donin la raó. Una cosa així com protestar un gol anul·lat a un àrbitre. Però aquí les targetes vermelles fan més mal.

Un important aclariment: en situacions massificades com manifestacions, actuacions d’antiavalots (Brigades mòbils) o catàstrofes, em reservo la meva opinió perquè no tinc experiència en això. Només faré una reflexió al respecte: qui avança amb un escut, un casc i una porra no ho fa per la seva pròpia voluntat. Rep ordres d’un superior que coordina els seus moviments i indica si càrrega, dispara o no. No mirem sempre avall, allà només hi ha els missatgers. Alguns reben de baix i de dalt, hi haurà algú de Barcelona que entendrà millor aquesta frase. Una altra cosa és que critiquis que algú vulgui dedicar-se o estar destinat en un lloc tan ingrat. Abans de dir que es dediqui a una altra cosa, pensa tu en la teva vocació i en la teva professió.

Va, acabem amb un somriure, que ja em pujo a la parra.

Accident de trànsit. Sento per l’escàner (si, ho sento, sentia les converses de la policia quan era de successos. El venien a les botigues) que es produeix un accident de trànsit. Arribo el primer. El vehicle ha fet diverses voltes de campana i s’ha passat per damunt quatre fanals d’una avinguda, de manera que el carrer és la gola del llop. Foscor absoluta. Aparco la moto i vaig trepitjant vidres pel carrer amunt i avall sense veure res. Finalment, en una cruïlla veig un cotxe i un braç a la finestreta. M’acosto a la foscor i li pregunto a l’home -al qual gairebé no veig- si ha vist un accident de trànsit. Llavors una intensa llum blava il·lumina el carrer i sento al fons un policia que em crida: “Peñalver, no et contestarà!”.

Seguirem. Bon servei. O bones vacances.

 

Moisés Peñalver

Es criminalista, escriptor y director d’Actualitat Penal

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La teva adreça de correu no será pública.


*