El Suprem ratifica la decisió de l’Audiència de Tarragona de castigar amb dos anys de presó una agressió sexual

La lleugeresa de la pena està justificada en el retard en jutjar el cas per part de l'Administració de Justícia

El Tribunal Suprem ha confirmat una decisió judicial presa per l’Audiència Provincial de Tarragona i ha rebutjat el recurs de casació presentat contra la decisió de castigar amb dos anys de presó una agresió sexual ocorreguda a El Vendrell, a la província de Tarragona. El retard de l’Administració de Justícia, que va condemnar el 2016 un home per la violació d’una menor ocorreguda el 2009, ha portat que aquella agressió sexual hagi estat castigada pel Suprem amb només dos anys de presó, en concórrer l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

El Jutjat d’Instrucció núm. 6 del Vendrell va instruir el cas per delicte d’agressió sexual contra Albert M.G. per fets ocorreguts el 2009 i una vegada conclosa la investigació la va remetre a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona, que amb data 12 de gener del 2016, va dictar sentència.

Aquella sentència ja reconeixia les dilacions indegudes i per això va reduir la pena per violació a només dos anys de presó, una pena que habitualment no determina l’ingrés a la presó, encara que això depèn de la decisió del tribunal. El Suprem ha confirmat la decisió de l’audiència catalana.

Segons el relat de fets de la sentència, Albert M.G., al setembre de 2009, va agredir sexualment la jove, de 16 anys, aprofitant-se de la seva força física i de la discapacitat psíquica de la menor.

Els fets van passar al domicili que el condemnat compartia a Tarragona amb la seva companya sentimental. Allà hi havia de visita el matrimoni format pels pares de la menor i la pròpia nena, nascuda a l’agost de 1993.

La noia patia trastorn de dèficit d’atenció per hiperactivitat en la infància i lleuger retard mental, a més de trastorn psicòtic inespecífic/esquizofrènia desorganitzada.

«Després de dinar, la Carmen va anar a l’habitació on l’acusat solia fer la migdiada», cosa que va aprofitar el reu per empènyer-la contra la paret i agredir-la sexualment, encara que en un determinat moment de la violació la jove va poder «clavar-li un puntada de peu i anar-se’n. L’acusat, mentre la Carmen marxava, li va dir que si deia alguna cosa faria mal a la persona que més estimava».

Com a conseqüència dels fets la jove «va patir un clar empitjorament del seu quadre psicòtic i va haver de ser ingressada a la Unitat Funcional d’Abusos a Menors (UFAM) de l’Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona» fins a en dotze ocasions.

Pateix «un clar empitjorament de la seva patologia mental base i trastorn per Estrès Posttraumàtic, precisa tractament farmacològic i psiquiàtric de forma permanent».

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona va condemnar Albert M.G. com a autor criminalment responsable d’un delicte de violació, concorrent l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes, a la pena de dos anys de presó i que indemnitzi la víctima en la quantitat de 40.000 euros pels danys morals causats. El Suprem confirma aquesta sentència en rebutjar el recurs del reu.

Port de Tarragona