Jaume Solsona esquiva amb habilitat les acusacions i es reafirma en que va deixar la Sara a l’Espluga

Ha respost amb precisió tres hores d'interrogatori del fiscal i ha volgut remarcar les seves deficiències psíquiques i addiccions.

M. Peñalver/Tarragona.-

No hi havia manera. Tres hores ha estat el fiscal Álvaro Mangas donant voltes al que va passar aquell fatídic 24 d’octubre de 2014 mentre Jaume Solsona, l’acusat d’assassinat, tornava les pilotes d’una en una. I amb una precisió que arribava a extrems que podien qualificar-se d’exagerats. Qualsevol pregunta de l’acusació pública era precisada amb hores, ubicacions, detalls que -a qui assistia al judici- li feien trontollar allò del seu estat mental que al·lega la defensa. Precisament el seu advocat, el lletrat Antoni Mendia, sorprenia a tots quan li tocava el seu torn, després de les tres hores del fiscal, i reduïa la seva intervenció a dues preguntes simples. Un minut. Després va venir allò de “no hi ha més preguntes, senyoria”. Aquella intervenció “llampeg” amagava alguna cosa que els presents no esbrinaven, excepte que el Jaume ho estès fent molt bé i… per què embolicar la troca? Solsona, de 30 anys, va anar relatant un per un tots els seus problemes de drogues, d’alcohol, de depressió, etc. fins i tot va explicar que els medicaments havien afectat la seva capacitat sexual, motiu pel qual no va poder fer l’amor amb la Sara aquella nit al camí que va agafar per evitar passar per davant dels Mossos, que -segons ha dit- acostumaven a estar a una benzinera entre Montblanc i l’Espluga de Francolí. Per tant, allunyava les sospites de què fos ell qui havia deixat un embolcall de preservatiu que van trobar al costat de la noia.

Va explicar el que va fer aquell dia, el 24 d’octubre, des que estava amb la seva mare a un mercat, fins a tots els bars que va visitar a Montblanc, Pira i l’Espluga. La seva memòria arribava a extrems inversemblant quan explicava el que havia pres a cadascú dels llocs que visitava. També amb qui es va creuar, amb qui va parlar i fins i tot les marques d’encenedors que feia servir. Era un tema delicat, ja que precisament les restes de l’encenedor que s’ha trobat al costat de la víctima eren de la mateixa marca que els que tenia a casa. Res estrany, deia, perquè són els que regalen als estancs del poble si compres un cartó de tabac.

L’acusació particular, representada pel lletrat Enrique Cancedo i que defensa els interessos del germà de la víctima (família Lozano) ha rebut en diverses ocasions amonestacions de la presidenta de la Sala. La magistrada considerava que l’advocat volia conduir a Solsona a respondre el que ell volia i més que preguntar intentava conduir les respostes. Però la màxima autoritat de la vista “s’ha adonat” de seguida de la presumpta estratègia del lletrat, que afirma que l’assassinat de la Sara va provocar també la mort del seu pare posteriorment per problemes de cor. Algunes de les seves preguntes ja les havia contestat al fiscal prèviament, i això ha motivat la protesta de l’acusat i també de la magistrada.

Jaume Solsona ha fet un repàs a la seva vida de consum de drogues i alcohol i, amb fermessa, ha lamentat tot el que la seva família ha hagut de passar per la seva culpa. Ha mostrat la seva disconformitat amb la forma en què s’havia fet el registre del seu domicili, el fet que no li haguessin donat medicació quan estava a presó (va sortir el passat mes de juliol després de pagar una fiança de 30.000 euros). Ell es reafirma que la noia va marxar sobtadament: “em va engegar a fer punyetes quan estàvem a l’Espluga. Jo no la podia retenir…”. Després, declarava, va passar per casa seva per veure si hi havia llum (que hagués entrat a dormir), però en veure que no estaven desperts va dirigir-se a una ermita, on va passar la nit, fins que a les nou del matí va tornar a casa. Avui tant fiscal, com acusació particular i defensa emetran els seus informes. Es demanen 20 anys de presó pel montblanquí, que ha semblat en tot moment disposat a col·laborar amb la investigació del cas, quelcom que la seva defensa utilitza com atenuant, i intenta que el seu estat psíquic (demostrat mèdicament) i la seva embriaguesa esmorteeixi una possible condemna, tot i que ell considera que hauria de ser una absolució.