La sentència revela el que va passar la nit que van matar a Sara Lozano a Montblanc

Segons l'escrit legal, Jaume Solsona no sabia que la noia estava viva quan li va calar foc

La sentència condemnatòria de Jaume Solsona narra en el seu apartat de «fets provats» el relat de què va succeir la nit que va morir Sara Lozano, segons es va extreure de testimonis i proves. No obstant això, la mateixa presidenta de la sala de l’Audiència Provincial detalla que poden no ser una veritat absoluta i científica, però sí el més lògic i raonable.

Segons l’escrit legal, el dia 24 d’octubre de 2014, al voltant de les 21,30 hores, Jaume Solsona va acudir al pub Lennon de la localitat de Montblanc, on es trobava la seva veïna d’infància Sara Lozano. En aquest pub Sara va consumir alguna cervesa. Després d’abandonar el pub tots dos, entre les dotze i mitja i la una de la matinada, es van dirigir al pub Xenon, a l’Espluga de Francolí, amb el vehicle de Solsona. Allà van beure 2 mitjanes i una tercera a mitges.

Entre les 02.15 h. i les 02.30 h de la matinada del 25 d’octubre de 2014, els dos se’n van anar del pub Xenon tornant a Montblanc per camins de terra. Aquestes vies passen per la zona coneguda com a partida «Els Tossal», que havia estat propietat de la família del pare de Jaume. Van baixar del vehicle i allà, Solsona va realitzar «maniobres de sufocació» (va intentar ofegar) sobre la noia, que va quedar inconscient. Ell, creient-morta, li va calar foc. Sara Lozano va morir per un xoc tèrmic produït per les flames. Ell va pujar al vehicle, no havent quedat provat on va passar la nit i tornant al seu domicili cap a les 9.30 hores del matí. El cadàver de Sara Lozano va ser trobat el dia 26 d’octubre de 2014 les 16 hores.

Solsona és un politoxicòman de llarga durada amb addicció a l’alcohol i la cocaïna. El jurat no considera provat que aquest consum disminuís la seva capacitat per entendre el que feia i per discernir el mal del bé. Tampoc es considera provat que el seu trastorn de dèficit d’atenció, hiperactivitat, alta impulsivitat i baixa tolerància a la frustració modifiquessin la seva voluntat. Sí que considera el tribunal que la ingestió d’alcohol (cerveses) el va portar a tenir una lleu disminució de la seva capacitat per entendre el seu comportament, el que ha portat a aplicar només l’atenuant d’embriaguesa.

Article de la decisió judicial

Port de Tarragona