El Suprem condemna a Gas Natural a pagar 2,1 milions d’euros a afectats per l’explosió que va causar 5 morts a la Rambla Nova

De la casa donde se registró la explosión tan sólo queda la fachada. / GM

El Tribunal Suprem, ha condemnat Gas Natural a abonar indemnitzacions per import total de 2,1 milions d’euros (1,6 milions d’ells de forma solidària amb Mapfre, que era la seva asseguradora) a afectats per explosió de gas registrada el 10 de novembre de 2005 en un edifici de Tarragona, que va causar 5 morts (4 d’ells de la mateixa família) i lesions de consideració a un vianant sobre el qual van impactar diversos enderrocs de l’immoble, segons informa premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tres germans, dos nens de 3 i 5 anys i un nadó d’un mes i mig d’edat, i la seva mare, una doctora de 37 anys, van morir després de l’explosió de gas registrada a l’edifici. En el succés també va perdre la vida un professor de 47 anys, veí de l’immoble, el cadàver va ser recuperat d’entre la runa després d’hores de recerca.

El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha dictat sentència estimant els recursos d’infracció processal i de cassació interposats pels perjudicats per un sinistre que va tenir lloc a Tarragona l’any 2005, a causa d’una acumulació de gas en un habitatge, que va causar la mort de cinc persones, quatre d’elles de la mateixa família-, lesions a un vianant a conseqüència dels enderrocs que van caure per l’explosió i danys materials en tres vehicles.
Tant la sentència de primera instància com la dictada per l’Audiència de Tarragona havien estimat parcialment les demandes, exonerant a Gas Natural i la seva asseguradora, perquè no s’havia acreditat ni que la fuita de gas es degués a un defecte d’instal·lació que la companyia hagués a causa detectar ni que, d’haver-se realitzat la revisió reglamentàriament prevista, l’explosió no s’hagués produït.

La Sala Primera estima el recurs extraordinari per infracció processal, ja que la conclusió de la sentència recorreguda en el sentit que «no ha quedat tampoc demostrat que d’haver-se realitzat la revisió reglamentàriament prevista l’explosió no s’hagués produït», contradiu el principi de la càrrega probatòria, traslladant-la a qui no té mitjans per provar el contrari, a més de no tenir en compte el principi de responsabilitat per risc, el qual, si bé no és de caràcter plenament objectiu -excepte els casos en què així vingui establert per llei -, produeix precisament l’efecte d’obligar a qui presta el servei generador del risc a acreditar el veritable origen del sinistre.
En resoldre el recurs de cassació, la sala, després d’apuntar que hi ha determinats supòsits d’explosions de gas on la jurisprudència no ha aplicat la doctrina del risc, puntualitza que es tractava supòsits diferents al present, on hi ha total incertesa sobre la causa o causes de l’ sinistre; això implica que no pot quedar exonerada de responsabilitat la subministradora i la seva asseguradora, quan aquella era qui comptava amb els mitjans i coneixements adequats per donar certesa sobre aquestes causes i no ho ha fet, segons reconeix la pròpia sentència recorreguda.