FLASH: L’Audiència Nacional confirma el processament de Trapero pels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre de 2017

Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ha confirmat el processament de Josep Lluís Trapero, a qui acusa de pertinença a organització criminal i dos delictes de sedició pels fets ocorreguts el 20 de setembre a la Conselleria d’Economia i per la jornada del referèndum de l’1 d’octubre. La mateixa mesura s’ha pres cap a César Puig, Pere Soler i Teresa Laplana, en aquest cas per sedició per les actuacions realitzades el 20 i 21 de setembre.

En quatre actuacions, els magistrats de la Secció Segona desestimen els recursos d’apel·lació presentats pels quatre investigats contra l’ordre de processament dictat per la instructora d’aquesta causa, la titular del jutjat central Tres, Carmen Lamela.

La resolució relativa a Trapero analitza en primer lloc els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre i assenyala és “evident que les tèbies mesures de seguretat i suport a la comissió judicial formalment prestades emmascaraven una manera absoluta condescendència amb els fets, ja que no una altra cosa resulta de la passivitat observada coneixent que l’edifici comptava amb la sola protecció dels Mossos d’Esquadra, sense cap reforç al llarg del dia, que no establissin el perímetre de seguretat repetidament sol·licitat pels comandaments de la Guàrdia Civil o que consentís el setge sense mesura eficaç que permetés entrar i sortir de l’immoble i frenés els episodis violents o pogués afrontar una eventual invasió de l’edifici per la multitud “.

Pel que fa als fets relacionats amb el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, diu la Sala, les diligències sumarials “demostren sens dubte la cooperació del recurrent en aquest baula del pla secessionista”.

Així, explica el Tribunal, la investigació revela que els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir el mandat judicial, simulant per a la jornada electoral i hores prèvies “un dispositiu enganyós, merament formal, amb designi no només de permetre la celebració de la il·lícita consulta, sinó de soscava l’actuació que en compliment de la Llei i les resolucions judicials desenvolupessin els altres cossos de seguretat de l’Estat “. Aquesta postura, afegeixen, que a l’inici es va plasmar en moderades indicacions donades per Trapero, apel·lant als postulats d’oportunitat i proporcionalitat, més tard es va traduir “en pautes d’actuació ambigües en principi i contràries a les ordres del TSJ de Catalunya després”.

A més, continua la Sala, es va preveure un mecanisme per comunicació entre els agents de servei i els seus comandaments per a possibles incidències lent i ineficaç. El sistema era de totes totes, afirmen els jutges, “inadequat per la demora que exigia i de facto traduït en què cada agent prengués decisions motu proprio; en suma l’operatiu no va obeir a raons tècniques, inabastables amb la perspectiva que en aquell temps només hi havia 8 agents de mediació per a tot Catalunya i actuaven en parella, sinó al designi de possibilitar el referèndum “.

L’acte argumenta que la mobilització dels agents va ser escassa, de 7.000 quan en jornades electorals s’ha arribat a 12.000, i la seva distribució en els teòrics 2.259 centres de votació va ser ineficaç en assignar només 2 agents en grans centres.

“Per la resta, l’actuació d’aquests efectius dels Mossos a la jornada va ser de total passivitat, quan no d’enfrontament amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat per impedir la clausura dels centres, obstaculització de les seves actuacions, manca d’intervenció quan els agents de la policia estatal eren agredits i fins i tot vigilància dels seus moviments i advertiment de la seva arribada als centres de votació, frustrant o almenys dificultant la seva actuació “, conclou la Sala.

Per als magistrats, Trapero, com més gran dels Mossos, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, “va incomplir les ordres emanades del TSJ i les decisions del Tribunal Constitucional, per aconseguir la celebració del referèndum il·legal, i en aquesta connivència va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats “.

El Tribunal considera que la instrucció revela nombrosos signes que vinculen Trapero amb els delictes de sedició i organització criminal i, per tant, les conclusions de la instructora “no són gratuïtes i s’assenten en nombroses comprovacions i actes d’investigació policial que assenyalen al processat com a partícip “.

En referència a la qualificació jurídica dels fets, la Sala recorda que, tal com estableix el Tribunal Suprem, l’ordre de processament representa la resolució per la qual el jutge d’instrucció formalitza la inculpació i delimita objectiva i subjectivament el procés, per la qual que no fixa els termes del debat i serà en la fase de judici oral quan es delimiti la tipificació final dels fets.

En l’acte relatiu a Puig, la Sala considera que com a responsable polític i segona autoritat del Departament d’Interior va prendre part en el pla i estratègia minuciosament detallat en l’ordre de processament l’objectiu final era la desconnexió de Catalunya de la resta de l’Estat espanyol, la declaració unilateral d’independència, i la proclamació d’una república catalana.

En concret, en relació amb la jornada de l’1 d’octubre, el tribunal assenyala la responsabilitat del recurrent en una sèrie d’accions o omissions atribuïbles als responsables dels Mossos tendents a burlar l’ordre del TSJ de Catalunya.

En suma, l’actuació dels més alts responsables de la Conselleria d’Interior, “en connivència i col·laboració amb l’estructura de Comandament del Cos dels Mossos d’Esquadra i dels organitzadors i grups de defensa del referèndum il·legal, va ser decisiva per fora de la legalitat, impedir el compliment de les resolucions judicials dictades a l’afecte “. Per als jutges, els responsables d’aquesta policia van fer de corretja de transmissió de les instruccions dels òrgans de govern.