Gràcies, Noa

Foto: perrosdebusqueda.es

Moisés Peñalver

Moisés Peñalver

Periodista i criminalista
Moisés Peñalver

Latest posts by Moisés Peñalver (see all)


Pols, suor i llàgrimes. Els rescatadors alcen el puny perquè la multitud que els envolten guardi un immediat silenci. Cal sentir sota les runes algun lament, sanglot o crit apagat. Un instant després, el rescatador torna a aixecar el braç amb un dit estès, tothom sap que cal continuar la recerca. Ho vam veure ahir a Burgos i també a Gènova fa poques setmanes. Mentre l’escenari dantesc d’un edifici desplomat fa témer el pitjor, un gosset de rescat està embrancat en el seu joc particular, el qual li han ensenyat, potser sense saber que és el més important de tot aquest eixam de bombers, policies, excavadores i ambulàncies . Tots segueixen amb la mirada el morro de l’animal, fins que s’atura davant d’una mà en un forat ocult sota tones de maons i formigó. Un grup de bombers va a alliberar el ferit, conscient, i el trasllada cap a una ambulància.
El gosset potser sàpiga de la seva gesta, o potser no, però sap que ha fet alguna cosa bé, una cosa que alegra els que l’envolten i se sent feliç. Potser, només potser, a qui pertanyia aquella mà, després de setmanes a l’hospital, es passi per la central de Bombers o el servei d’ambulàncies per agrair el seu rescat. Tot i que no caurà en el compte de què la seva vida va dependre d’aquest animalet de musell d’or que jugava a un joc que es diu salvar vides, o trobar persones que malauradament no tornaran amb la família.
Poques vegades el gos de rescat segueix la mateixa sort que la persona a la qual buscava. Però això va succeir el passat 29 d’agost a Tavertet, una localitat de la comarca barcelonina d’Osona, on havia desaparegut una dona. L’equip IPA K9 Rescue Penedès-Garraf va acudir a la zona per rastrejar amb la seva gosseta Noa la presència de Dolors Aumatell, una veïna de 70 anys desapareguda. Àngel València, el guia de Noa, seguia les seves evolucions.
En un moment de la recerca, la gossa va caure per un barranc de vuitanta metres i va morir. Hores després en el fons d’un penya-segat es va trobar el cos de la Dolors. Tavertet serà un nom que quedarà en el record pels dos successos. Cert és que la pèrdua d’una vida humana eclipsa totalment la d’un animal, però crec que, en la seva correcta dimensió, totes dues són lamentables. I per als que van treballar amb Noa, segur que el sentiment és el mateix.
Primer de Noa, havien mort Pretto, el 2008, salvant la vida de dos agents de TEDAX, en detectar explosius en un artefacte col·locat davant l’Institut Italià de Cultura de Barcelona. L’aproximació del ca va coincidir amb l’esclat de la bomba casolana que li va llançar a diversos metres del lloc i el seu guia va patir ferides lleus, ja que es mantenia a una certa distància mentre el gos feia olor l’artefacte. Hagués estat una mort segura per a ell de no haver estat per Pretto.
En 1990 va ser Irrintzi, un pastor alemany que va morir de la mateixa forma en acostar-se a un cotxe bomba a Navarra, salvant la vida dels agents que anaven a inspeccionar-les posteriorment.
Tots dos gossos van lliurar la seva vida per salvar dels humans. Potser mai agrairem prou a Pretto, Irrintzi o Noa la seva tasca, moltes vegades anònima. Segur que van ser molts més els “caiguts” en servei des de 1048, any en què la Guàrdia Civil va començar a utilitzar gossos en el seus serveis.
Els gossos tenen una capacitat olfactiva 700 vegades més gran que la dels humans i no hi ha ni ser ni artefacte electrònic capaç de superar-lo. Però el que sí és segur és que l’afecte que aquests peluts transmeten als seus propietaris i guies mai podrà ser superat per cap màquina … i potser per cap humà. La fidelitat i efectivitat d’aquests cans és digna d’elogi. Només cal veure la notícia de Max, el gosset sord i cec que es va mantenir tota una nit al costat d’una nena de tres anys perduda. O un “de carrer” sense amo que va cuidar d’un ancià que patia alzheimer, donant-li calor i companyia en les hores que va passar perdut al camp a Borriana dos dies després de morir Noa.
Avui he vist per Facebook i Twitter que parlaven de la simpàtica Noa i he volgut fer-li aquest homenatge. A partir d’avui, sempre que escrivim una notícia de rescat intentaré que Bombers o Guàrdia Civil informin també del nom d’aquests àngels de quatre potes que salven persones. Per tot això, com a ciutadà li dono les gràcies a Noa.