Nou investigats a la província de València per un frau a la Seguretat Social de més de tres milions d’euros

Policia Nacional i Tresoreria General de la Seguretat Social, han desenvolupat una operació contra el frau a la Seguretat Social a la província de València en la qual s’ha investigat a nou persones com a responsables d’impagaments de quotes que han causat un perjudici total a l’Administració de més de 3.000.000 d’euros.

La investigació va començar a mitjans de l’any passat gràcies a diferents escrits-denúncia remesos per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Els agents han revisat i analitzat quatre expedients d’empreses deutores, totes elles domiciliades a la província de València, determinant la implicació dels investigats en diversos delictes.
Els agents han constatat que els responsables dels il·lícits són principalment els administradors i socis de les empreses, tot i que també s’ha detectat la implicació de familiars directes i de treballadors que actuaven com a testaferros. Aquests últims sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.
Els policies han realitzat informes patrimonials de les persones i empreses implicades, aconseguint aflorar béns que havien tractat de ser ocultats per evitar les accions executives dels creditors, simulant amb això una situació d’insolvència.

Diverses formes de defraudació

Els agents han detectat que, per tal d’eludir el pagament de les quantitats degudes, les defraudadores posaven en pràctica diverses conductes. Creaven successivament societats mercantils a les quals transferien l’activitat que venia desenvolupant la deutora, o entramats empresarials en què l’activitat empresarial apareix en una o altra segons convingui. També s’ha detectat la transmissió de la titularitat dels béns entre empreses o empresaris, impedint o dificultant la seva localització, l’ocultació als organismes competents de l’Administració per eludir el pagament del deute o la simulació de delictes -robos o furts- per distreure els béns mobles.
De tots els expedients revisats destaquen dues pel “modus operandi” realitzat per cometre el presumpte frau. Els agents van detectar un establiment comercial el administrador havia deixat sistemàticament de fer-se càrrec de les obligacions amb la Seguretat Social. Quan l’empresa va aconseguir un deute d’uns 400.000 euros van vendre les participacions per “un euro” a una altra empresa pantalla, representada per una persona insolvent. Paral·lelament van crear una nova mercantil a nom d’un familiar. Quan començava a defraudar la Seguretat Social, posaven al capdavant de la mateixa a un nou testaferro previ pagament dels seus serveis.
L’administrador actuava sempre amb diners en efectiu, tant per al pagament de nòmines com de proveïdors, sense fer ús de comptes bancaris ni permetre el pagament amb targeta evitant així qualsevol acció executiva. A més utilitzava diversos ardits jurídics per ocultar les seves propietats, arribant a falsificar un contracte de lloguer d’un local amb la seva pròpia mare, morta cinc anys abans. Amb aquesta operativa havia aconseguit defraudar més de 750.000 euros.
En l’altre cas, els responsables d’un establiment hostaler van deixar de fer-se càrrec del pagament de les quotes dels seus treballadors, si bé sí realitzaven la deducció de les seves nòmines creant un forat a la Seguretat Social de més de 500.000 euros. Per cometre la seva activitat delictiva van arribar a simular i denunciar falsament robatoris a l’establiment per distreure d’aquesta manera l’acció de l’Administració.