Arriba a judici el ‘cas Maristes’, que va destapar els abusos sexuals a menors en institucions catòliques

Les acusacions demanen de 22 a 36 anys de presó per a Joaquim Benítez per quatre casos, després que 13 ja hagin prescrit

L'ex professor acusat d'abusos sexuals a menors al col·legi Maristes Sants-les Corts arriba escortat per la policia a la Ciutat de la Justícia el 6 de febrer del 2016 / Jordi Bataller

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona té previst jutjar de dilluns a dimecres d’aquesta setmana l’exprofessor de d’educació física del col·legi dels Maristes de Sants-Les Corts de la capital catalana, Joaquim Benítez, per haver suposadament comès abusos sexuals sobre almenys quatre alumnes menors d’edat entre els anys 2006 i 2010. S’enfronta a peticions de 22 a 36 anys de presó. Unes altres 13 denúncies contra ell es van arxivar perquè els delictes ja havien prescrit. Es tracta del primer judici a Catalunya per un gran escàndol d’abusos sexuals a menors en entorns catòlics, destapat el febrer del 2016, que va originar una onada de denúncies similars en altres escoles i que aquest 2019 ha desembocat en noves denúncies en altres col·legis religiosos, esglésies i monestirs.
La primera denúncia contra aquest professor la va interposar Manuel Barbero a finals del 2015, quan el seu fill, després de temps patint en silenci, va aconseguir dir als seus pares que el professor d’educació física l’havia estat agredint sexualment durant dos anys, dels 13 als 15. A partir d’aquí es va destapar l’escàndol, Manuel Barbero va penjar cartells al voltant de l’escola denunciant la situació i instant els afectats a explicar-ho, i la publicació de la notícia al diari ‘El Periódico’ va fer créixer la indignació general i va generar debats polítics, mediàtics i educatius, reportatges, entrevistes i, més tard, documentals i llibres. Va rebre fins a gairebé 100 correus de persones que li relataven històries d’abusos patits per almenys 12 professors més, a part de Benítez i un monitor, amb un total de 43 denúncies de diferents centres. Benítez va acabar admetent bona part dels fets davant d’alguns periodistes i va acabar en llibertat provisional.

La fiscalia demana 22 anys de presó per a Benítez, la Generalitat demana 36 anys i 4 mesos de presó, mentre l’Ajuntament de Barcelona en demana un total de 26. La Fundació Champagnat, propietària de l’escola, no està acusada penalment, i com a molt haurà de respondre civilment de les indemnitzacions de forma subsidiària. La defensa demana l’absolució per dilacions indegudes i col·laboració amb la justícia.

Benítez, que va treballar als Maristes del 1976 al 2011, serà l’únic dels 12 denunciats per aquest escàndol de pederàstia que anirà a judici. Les denúncies a la resta de docents implicats, a més d’un monitor de menjador, es van arxivar per la prescripció dels delictes pels molts anys transcorreguts. En total es van presentar 43 denúncies per part d’exalumnes dels col·legis maristes de Sants-les Corts, la Immaculada i Badalona.

Segons les acusacions, Benítez es va aprofitar de la seva posició i ascendència sobre els alumnes, ja que era un dels professors més respectats, admirats i estimats pels nens i adolescents, ja que, per exemple, havia inventat un joc esportiu propi: el ‘shootball’. Entre els joves era conegut com a ‘Beni’. Del 1976 al 1986 va ser auxiliar de l’escola, i des del 1986 fins el juny del 2011 va ser el professor d’educació física. Era considerat tant per la direcció com per les famílies un professional exemplar i gaudia de la seva plena confiança tant dins com fora de les aules, ja que fins i tot anava d’excursió amb bicicleta amb diversos alumnes, i alguns d’aquests el consideraven gairebé més un amic que un professor, perquè era més jove que la resta de docents. No obstant, cada curs acadèmic ‘Beni’ “elegia les seves víctimes”, d’entre 13 i 14 anys, i un cop superada l’edat, els “substituïa” per altres joves, cosa que hauria fet amb desenes de nois nascuts entre el 1970 i el 1994, segons les acusacions.

Abusos durant els massatges a la llitera del despatx

Segons el relat gairebé idèntic de les set acusacions, les tres públiques i les quatre particulars, el primer dels casos que es jutjarà es va produir el curs 2006-2007 quan un nen de 13 anys va patir una lesió als abductors i Benítez el va convèncer per fer-li un massatge al seu despatx. El va fer despullar totalment i tombar-se a la llitera. Li va fer massatges a l’engonal i va pujar les mans fins els genitals del noi, a qui li va tocar el penis de forma lasciva. El jove es va aixecar adduint que havia d’anar al lavabo i va marxar.

El segon cas va ser entre els cursos 2006-2007 i 2009-2010 quan Benítez va convèncer un alumne de 12 anys perquè anés al seu despatx per tractar-se d’una lesió d’esquena. Allà li va fer un massatge, començant per l’esquena i acabant pel cul del menor. Li va abaixar els calçotets i li va tocar el cul. El nen no va oposar resistència ni va comentar res perquè pensava que era normal en els massatges. Al cap d’un temps, el noi seguia amb problemes d’esquena a causa del seu creixement, i el professor va pujar damunt l’esquena del menor i va fregar reiteradament els seus genitals amb el cul del noi. En una altra ocasió, l’acusat es va trobar amb el menor en un dels passadissos, el va agafar per l’esquena i amb un dels seus braços va fregar els genitals del nen. Finalment, i per una altra lesió que va patir el noi als bessons d’una cama, Benítez li va fer un altre massatge fins a pujar als genitals i tocar-li el penis. El noi va considerar estranya la situació i va marxar. Va ser aleshores quan el jove es va adonar que els anteriors episodis no eren normals, el professor es va distanciar d’ell i ja no el va tenir en compte per a les competicions de ‘shootball’.

El tercer cas va ser durant el primer trimestre del curs 2007-2008, quan després d’una classe d’Educació Física al curs de segon d’ESO va convèncer un noi de 14 anys perquè anés al seu despatx a fer-se un massatge perquè tenia una cama lesionada. Li va començar a tocar la cama, però va acabar als genitals, que va tocar amb afany libidinós. El jove es va quedar bloquejat i no va oferir resistència a causa de la “diferència de corpulència entre els dos i davant del temor de patir una agressió, a més de la identitat del processat com a professor seu”. El professor li va abaixar els calçotets tot i l’oposició del menor i li va practicar una fel·lació, li va donar deu euros i li va dir que marxés i no ho digués a ningú. Benítez va insistir més endavant al menor perquè tornés al seu despatx, però el noi s’hi va negar. Tot i no explicar-ho als seus pares, va aconseguir que el canviessin d’escola.

El quart i últim cas jutjat s’hauria iniciat entre el primer i el segon trimestre del curs 2008-2009. Benítez va saber que un jove de 14 anys tenia una lesió a l’esquena i li va recomanar que anés al seu despatx a rebre un massatge. Li va començar a fer massatges a l’esquena, però va anar baixant fins els genitals, que li va tocar amb ànim libidinós, segons el relat de les acusacions. Després va asseure el noi sobre els genitals del professor i va fer moviments com si el penetrés, tot i no arribar a fer-ho. El noi, a causa de la seva edat i del càrrec que tenia el professor, no va oposar resistència per “por al que podria dir o fer-li a l’escola”. Aquesta acció es va repetir més de dos cops, ja que fins i tot ‘Beni’ feia sortir el jove de les classes lectives amb l’excusa d’haver d’anar al seu despatx a parlar amb ell. En aquelles ocasions, Benítez es despullava totalment, fent-li fel·lacions i masturbacions i obligant el menor a masturbar-lo a ell. També li feia petons amb llengua a la boca. Diverses vegades, a més, va demanar al menor que el penetrés analment, cosa que el noi va acabar fent per temor a la posició dominant del mestre i a una possible reacció agressiva. El noi, incapaç d’explicar-ho als seus pares, va arribar a falsificar un justificant mèdic per quedar exempt de la matèria d’Educació Física durant l’últim trimestre d’aquell curs.

Les dues últimes víctimes van patir importants trastorns socials i psicològics i encara pateixen seqüeles com insomni, ansietat i dificultats de relació.

La fiscalia demana 22 anys de presó i 14 d’inhabilitació com a mestre, o qualsevol altra professió relacionada amb menors d’edat, per dos delictes d’abús sexual continuat i dos d’abús sexual, a més de 70.000 euros en indemnitzacions als menors. La Generalitat demana 36 anys i quatre mesos de presó per un delicte continuat d’abús sexual i sis delictes d’abús sexual, a més d’inhabilitació per fer de mestre o relacionar-se amb menors i prohibició d’aproximació i comunicació amb les víctimes. L’Ajuntament de Barcelona demana 26 anys de presó per dos delictes d’abús sexual continuat i dos d’abús sexual, a més d’inhabilitació com a mestre o professional relacionat amb menors i prohibició d’aproximació i comunicació amb les víctimes. Les víctimes demanen, individualment, penes i indemnitzacions més altes.

Declaració de les víctimes a porta tancada

El judici està previst que duri tres dies i es preveu una concentració de suport a les víctimes davant de l’Audiència aquest dilluns, a més de nombrosa presència de mitjans de comunicació. S’ha habilitat la sala de vistes del TSJC, que és més gran que la sala prevista inicialment, i es podrà gravar senyal de vídeo del judici, excepte la declaració de les quatre víctimes, que serà just a l’inici de la vista oral i a porta tancada per preservar la seva intimitat. Dilluns també declararà un testimoni i dos mossos d’Esquadra. Dimarts declararà un segon testimoni, els psicòlegs forenses, i l’acusat serà l’últim. Dimecres es preveuen les conclusions definitives i els informes finals. Entre els testimonis destaca Pere Ferré Jodra, vicari provincial dels Maristes, que va ser qui va cessar Benítez el 2011 i el va denunciar a la fiscalia.

En un comunicat, alguns dels afectats han dit que “a la banqueta dels acusats manca gent, no hi ha cap responsable de Maristes i hauria d’haver estat un jutge qui determinés si eren culpables o innocents, si sabien o no què passava darrera de la porta de l’escola”. Segons els afectats, durant aquests tres anys de procés judicial, cap responsable dels Maristes s’ha posat en contacte amb les víctimes per a interessar-se per ells, ni per a reparar el mal causat. “Només hi ha hagut silenci, el mateix silenci al qual es van acostumar els nens, quan un professor els abusava o agredia sexualment”, afegeix el comunicat.

Per això, exigeixen que la Fundació Champagnat, que gestiona l’escola, “assumeixi la seva culpa i es responsabilitzi de tot el mal causat, mentre els menors estaven sota la seva tutela a l’horari escolar i on les famílies pensaven que els seus fills estaven ben atesos”. També volen que el Departament d’Educació reobri el cas i li retiri el concert educatiu a aquesta escola i a totes aquelles on s’hagi donat un cas d’abús o agressió sexual i s’hagi ocultat. “No podem oblidar que el 2011, un pare va anar al col·legi de les Corts, demanant explicacions després que el seu fill li expliqués que el professor Benítez havia abusat d’ell i aquest va confessar que era cert. La reacció del col·legi va ser facilitar-li una sortida molt digna i honrosa a Benítez, li van permetre acomiadar-se per carta de totes i cadascuna de les famílies, en comptes de posar-ho en coneixement del Consorci d’Educació de Barcelona. Van mentir a les famílies i ho van ocultar a l’autoritat competent. Si això no és suficient raó per a retirar un concert educatiu, no sabem què ha de passar perquè això passi”, afirmen.

En aquest sentit, reclamen que s’obri una comissió d’investigació al Parlament i es depurin totes les responsabilitats que calguin. “Ja que la majoria de víctimes-supervivents no tindran una resposta de la justícia per tenir el seu cas prescrit, és el mínim que mereixen: un reconeixement mitjançant una àmplia investigació, del lloc on es diposita la sobirania del poble català i de qui té competències en educació”. Finalment, demanen que s’aprovi immediatament una Llei de protecció a la Infància i Adolescència, perquè mai més ningú hagi de passar per aquest patiment i que en el cas que així sigui, no se sentin tan sols ni desemparats.

De l’hermetisme a la col·laboració

A l’inici de l’escàndol els Maristes van estar força hermètics sobre la qüestió. Més endavant van demanar disculpes i van fer propòsit d’esmena. Fa uns dies van fer a Rubí (Vallès Occidental) una jornada de formació per a educadors sobre aquesta qüestió. El responsable de Drets dels Infants de la Fundació Marista per a la Solidaritat Internacional, Álvaro Sepúlveda, va assegurar que la crisi dels abusos sexuals representa un dels molts “desafiaments” que pateix la societat a nivell mundial en relació als drets dels infants. Més enllà de la “taca” que pot suposar per a l’organització, el portaveu de Maristes va assegurar que aquesta crisi ha de ser també “una oportunitat per saldar un deute amb els drets i la dignitat dels infants”. L’organització s’ha conjurat per ser “a primera línia” de la defensa dels drets dels infants: “Ho podem fer justament perquè sabem què significa”.

El director de l’Associació Compartir Grup Social Marista, Pep Prats, admet que tot i que en un primer moment el cas “va tenir certa afectació a l’escola de Barcelona”, passats els anys i amb uns perspectiva a llarg termini l’afectació és poca. Ara, assegura, les dificultats de matriculació “les tenen totes les escoles perquè baixa la natalitat”.

Davant aquests casos, l’organització assegura que mostra una actitud “proactiva” davant un problema “evident” que té la societat en el seu conjunt i és per això que l’organització demana també ajuda a altres agents implicats, com serveis sanitaris, sistema judicial, forces policials o serveis socials, per abordar-lo: “Sols no podem”, assegura. Prats destaca l’existència a la seva organització, des de 2013, de protocols i programes per combatre aquestes situacions, com el programa ‘Trencar el Silenci’, en el que es treballa amb escolars de 3 a 18 anys per abordar conceptes i estratègies per prevenir els abusos i la manera d’afrontar-los.

Sentència per pedofília contra un monitor de la mateixa escola

El setembre del 2017 l’Audiència de Barcelona va condemnar a vuit anys de presó i a 13 de prohibició de treballar amb infants un monitor de menjador dels Maristes de Sants per un delicte de difusió de pornografia infantil, monitor que també va ser enviat a judici per haver abusat de quatre menors de l’escola. Durant el judici per pornografia, l’acusat va reconèixer que s’havia descarregat fotos i vídeos de menors despullades i de sexe explícit amb adults, però va assegurar que era per a consum individual i no ho compartia amb ningú.

Segons considera provat la sentència, Terenci G.Z. va participar entre el 2014 i el 2016 des de casa seva, a Barcelona, en una xarxa d’intercanvi d’arxius fotogràfics i vídeos en els que apareixien menors d’edat, principalment nenes d’entre 12 i 15 anys, despullats, mostrant els genitals i en actituds sexuals explícites, en molts casos amb homes majors d’edat, incloent actes de penetració. En altres casos, els menors sortien lligats a un llit. Els arxius estaven disponibles a altres usuaris de la xarxa a través del programa Skype.

En un registre a casa seva el 15 de desembre del 2015 es van trobar més de 4.300 fotos i quasi 200 vídeos pedòfils en nou llapis de memòria, dos ordinadors portàtils, quatre targetes de memòria, 14 DVD i un reproductor Ipod. Una part del material havia estat esborrat, però els tècnics policials el van poder recuperar. A banda dels arxius, es van poder recuperar xats de l’acusat amb altres adults entre el setembre del 2014 i l’agost del 2015 parlant sobre els arxius i intercanviant-ne. En els xats, l’acusat mostrava el seu gust pels menors preadolescents. Igualment, l’acusat, utilitzant el nom d’usuari ‘alexdancelove19’ i la contrasenya ‘sexopuro’, s’havia descarregat 144 vídeos i vuit fotos pederastes que el 23 d’abril del 2016 estava compartint.

El 6 de juliol del 2016 es va tornar a fer un altre registre domiciliari, on li van trobar un llapis USB, un ordinador portàtil i un telèfon mòbil amb 640 fotos sexuals de menors de 16 anys, així com 30 converses en xats similars a l’anterior. Va mantenir converses amb més de 180 usuaris, amb més de 22.000 missatges per tal d’intercanviar arxius pedòfils.

L’acusat havia estudiat per ser monitor a la Fundació Pere Tarrés quan se li van assignar pràctiques a l’escola de Primària dels Maristes de Sants, on estava al càrrec de nens de sis a 12 anys al menjador i al pati. Va començar a treballar al centre educatiu el 9 de novembre del 2015. Els Mossos el van detenir poc després, a finals del 2015, per presumptament haver abusat d’algunes alumnes menors d’edat. Però el cas no va sortir a la llum fins al febrer del 2016, quan es va destapar l’escàndol d’abusos sexuals de la mateixa escola. Després del seu arrest, la jutgessa li va prendre declaració i va decretar la seva llibertat sota mesures cautelars, com la prohibició de comunicar-se amb les víctimes o acostar-se al centre escolar, cosa que el va obligar a canviar de pis. Però l’home, de 31 anys, va ser detingut de nou i empresonat el juliol del 2016 després que es descobrís de nou que tornava a intercanviar arxius.

Port de Tarragona