Denuncien traves per demostrar l’edat dels menors del CIE de la Zona Franca

Migra Studium denuncia discriminació d'origen perquè dos de cada tres internats provenen del Marroc o Algèria

Porta del CIE de la Zona Franca de Barcelona / Pol Solà

ACN Barcelona.-Els menors identificats pel Servei Jesuïta de Migrants al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca durant el 2018 van ser 42, un 27% de les 156 persones que van visitar. El 2017 se n’havien identificat 44, un 21% de les 208 persones visitades. Un dels autors de l’informe anual dels CIE, Josep Buades, ha denunciat que el ministeri fiscal “no fa cas” de la documentació presentada pels menors que no tingui fotografia, i ha reclamat que s’acceptin altres proves de reconeixement de l’edat. Un altre dels autors de l’informe, Jose Javier Ordoñez, ha denunciat “deficiències en els procediments de determinació de l’edat dels joves” i que s’han trobat “moltes persones indefenses” jurídicament. El document també critica la discriminació d’origen perquè dos terços de les persones internades als CIE provenen del Marroc o Algèria. L’informe es basa en 807 visites a persones que estan als CIE de Zona Franca, Madrid, València, Algesires i Tarifa.
L’informe del 2018 denuncia la discriminació d’origen que revelen les xifres d’internament per nacionalitat, ja que durant l’any 2018, dos terços del total de les persones internades als CIE són del Marroc o Algèria. L’any 2018 es van registrar 7.855 internaments en els CIE, dels quals 2.801 corresponen a persones de nacionalitat marroquina (el 36% de les persones internades) i 2.511 de nacionalitat algeriana (el 32%). “L’extraordinària concentració de persones internades originàries de només dos països és un fenomen molt preocupant”, han advertit. Pel que fa al CIE de la Zona Franca, les persones internades d’Algèria i el Marroc van passar de ser el 60,1% de les visites del 2017, al 66,7% del 2018. En xifres absolutes, el 2017 van ser 125 de les 208 visites i el 2018 van ser 104 de les 156 ateses.

L’informe apunta que el Defensor del Poble i les ONG han observat el diferent tracte que reben les persones magribines en comparació amb les d’altres orígens després del seu desembarcament. Les primeres passen fins a 72 hores detingudes en comissaries de policia mentre es realitzen els tràmits d’identificació; les d’altres orígens ho fan en els Centres d’Acollida Temporal d’Estrangers; les primeres no gaudeixen de recursos d’acollida humanitària alternatius al CIE o posteriors a la seva posada en llibertat, llevat d’excepcions com les dones embarassades; i les segones reben un tractament humanitari millorable, però més positiu que no pas l’internament al CIE, apunten.

L’absència d’intèrprets, principal crítica al CIE de la Zona Franca

Dels 156 interns visitats al CIE de la Zona Franca 92 no tenien familiars o amics que els poguessin visitar, 76 tenien barreres lingüístiques per comunicar-se, 18 manifestaven patir problemes físics i 4 trastorns o malalties mentals, 9 tenien por de patir maltractaments si eren retornats al seu país d’origen i 2 se sentien vulnerables per motiu d’identitat de gènere. També es van trobar casos d’internament i possible repatriació de persones en situació d’arrelament, ja que es tractava de persones amb parella registrada a Espanya o amb fills menors a càrrec. En les seves visites, els voluntaris i voluntàries de Migra Studium van identificar 42 possibles menors. Al CIE de Barcelona durant aquest any s’han reconegut oficialment només 20 menors.

La major part de les queixes referides per les persones visitades i observades pels voluntaris es refereixen a l’absència d’intèrprets, les restriccions a les comunicacions, tractes intimidatoris o fins i tot agressions físiques, atenció mèdica i social insuficient o dificultats per comprendre la seva situació jurídica i accedir al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ). Són queixes i vulneracions de drets que es venen repetint en tots els informes elaborats pel SJM durant els darrers anys. Davant aquesta situació reclamen implantar serveis d’orientació jurídica a tots els CIE, disposar d’interpretació a les llengües efectivament parlades pels interns, revertir la política de reconeixement de persones menors d’edat i resoldre amb màxima professionalitat les situacions de crisi que es produeixen puntualment. L’informe apunta, no obstant, que l’objectiu final hauria de ser “el tancament definitiu dels CIE”.

Port de Tarragona