Desmantellat un grup criminal per haver estafat més de 730.000 euros a entitats bancàries amb societats fraudulentes

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat una organització criminal dedicada a les estafes a entitats bancàries a partir d’un complex entramat financer,informa el cos policial català. La investigació ha conclòs amb la detenció de cinc persones. La investigació va començar a finals de l’any 2018 quan va aflorar l’activitat d’una sofisticada trama dedicada a les estafes, en una tipologia que requeria de grans coneixements en l’àmbit financer. Els apoderats de dues oficines d’una mateixa entitat bancària van detectar, coincidents en el temps, que eren víctimes d’una estafa.

Les denúncies posaven de relleu que un grup de persones havien obert, a nom d’empreses, comptes bancaris en les seves respectives oficines que posteriorment havien utilitzat per estafar les entitats mitjançant el gir fraudulent de rebuts, a través de la simulació d’una activitat comercial inexistent.

Al cap de pocs dies, una tercera denúncia d’una altra entitat bancària, a finals del mes d’octubre d’aquell mateix any, va situar els investigadors al davant de l’activitat d’aquesta organització criminal.

Una sofisticada operativa per estafar

L’organització duia a terme tres modalitats d’estafa. La principal consistia en la posada en marxa d’un sistema que usava una xarxa de societats pantalla amb l’obertura de diversos comptes corrents a nom d’aquestes societats.

L’organització utilitzava a una xarxa de testaferros perquè obrissin una sèrie de comptes corrents des d’on es simulava una activitat comercial amb una sèrie d’empreses, també controlades pel grup, on es giraven una sèrie de rebuts. En aquest sentit la llei estableix en vuit setmanes pel titular del compte d’on surten els fons per reclamar la devolució de rebuts i, justament, aprofitaven aquesta situació per retirar els diners, ja fos en efectiu o a través de transferències bancàries.

La mecànica consistia en girar rebuts a comptes de l’empresa des d’un compte de la societat pantalla que al seu torn eren transferits a altres comptes. Aleshores es retiraven aquests diners i des del compte on s’havien girat els rebuts se’n reclamava la devolució.

Els estafadors aprofitaven una pràctica legal i habitual al nostre país: els bancs permeten l’opció de domiciliar rebuts des de comptes de les empreses per comoditat a l’hora de cobrar serveis, ja que no cal l’autorització del titular del compte. Un cop es dona l’ordre d’un compte a un altre l’entitat d’on surten els fons només ha de comprovar si el compte té saldo ja que, aleshores, el pagament és immediat.

El segon mètode d’estafa consistia en constituir-se com a empresa proveïdora de materials de la construcció i, d’aquesta manera, aconseguir línies de crèdit per dur a terme l’activitat comercial. Aleshores adquirien material d’obra que després venien al mercat negre a un preu favorable i deixaven la línia de crèdit impagada.

Seguint aquesta mateixa mecànica executaven la tercera tipologia d’estafa: compraven a terminis telèfons mòbils d’alta gamma en botigues de telefonia. Després venien els mòbils a un preu inferior del seu preu real i no satisfeien els pagaments.

Durant la investigació els agents han constatat que els arrestats disposaven d’uns profunds coneixements sobre el funcionament de les entitats bancàries. De fet l’ideòleg de la trama és una persona que havia estat vinculada professionalment amb una entitat bancària motiu pel qual tenia grans coneixements de l’operativa financera. D’altra banda, per poder dur a terme aquesta estafa havien de disposar de gran capacitat logística i d’inversió. En aquest sentit els era necessari constituir un cert nombre d’empreses i controlar una gran quantitat de comptes bancaris ja que sempre hi havia d’haver saldo suficient als comptes d’origen, des d’on es giraven els rebuts.

Pel que fa a l’organigrama, a la cúpula hi havia els cinc arrestats, entre els que hi figurava el cervell de la trama i el seu home de confiança. En el segon escalafó hi

ha la persona que s’encarregava de captar els testaferros i de gestionar els proveïdors, just per sobre del conjunt de testaferros que s’encarregaven d’obrir els comptes a partir de l’assessorament del cervell de la trama, que els acompanyava en el moment de l’obertura donats els seus coneixements financers.

Explotació de l’operació

Els Mossos es van assabentar que un dels principals responsables de l’entramat criminal tenia intenció de marxar de Catalunya. Davant aquest fets el 7 de novembre es va dur a terme l’operatiu policial per desarticular la trama: es van fer vuit entrades i escorcoll, sis a domicilis particulars i dues a empreses, a les poblacions de Caldes de Malavella, dues a Sant Vicenç de Montalt, dues a Santa Coloma de Farners, Barcelona, Arenys de Mar i Porqueres.

En el decurs de les entrades es van detenir cinc persones i es va intervenir diversa documentació; terminals de telèfons mòbils, ordinadors i tauletes; diners en efectiu per valor de 142.000 euros; tres armes de foc i tres caixes de munició; talonaris, xecs i pagarés, a més de targetes de crèdit i onze vehicles.

Els arrestats van passar a disposició judicial el dia 8 de novembre i el jutge va decretar l’ingrés a presó per a quatre dels detinguts i llibertat amb càrrecs per al cinquè. Altres 36 persones que integraven la xarxa criminal resten pendent de ser citades a declarar davant l’autoritat judicial.

La investigació es continua oberta ja que s’ha trobat una gran quantitat de documentació que està en fase d’anàlisi i a partir de la qual poden aflorar més estafes. Fins al moment els agents han pogut acreditar 22 fets delictius duts a terme per part d’aquesta organització criminal amb una estafa quantificada amb més de 730.000 euros, tot i que aquesta xifra probablement s’incrementarà.

Port de Tarragona