L’Advocat General del TJUE diu que Espanya no pot reclamar l’extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets

Els advocats de Valtònyc abans de la vista al TJUE, el 16 de setembre. / Natàlia Segura

ACN Brussel·les .- L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte. En les seves conclusions sobre cas de l’euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l’extradició ha de ser “l’aplicable als fets”, i no una de posterior, per donar “un marc de referència senzill, clar i previsible”. Tot i això, només accepta tenir com a referència el codi penal vigent en el moment de l’euroordre si “les modificacions posteriors són més favorables per a l’acusat”.
Així, l’Advocat General dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s’oposa a les tesis d’Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d’emetre l’euroordre. Per contra, Valtònyc i els serveis jurídics de l’executiu europeu reivindiquen que només la llei aplicable als fets és rellevant per fer una euroordre.

L’Advocat General considera que hi ha raons de pes “lògiques” per rebutjar la interpretació de la normativa sobre les euroordres que defensa Espanya perquè creu que l’ús de la llei aplicable als fets concrets és la que dóna més seguretat jurídica a l’acusat.

Matisos

Bobek recorda que la seva interpretació no té “cap impacte” en altres aspectes que pugui avaluar el jutge a l’hora de decidir si entrega a Valtònyc.

En aquest sentit, el lletrat només es pronuncia sobre com cal aplicar la llei per fer servir la via automàtica d’extradició. Alternativament, Bèlgica pot també examinar si els delictes pels quals es reclama a Valtònyc són equiparables en la seva legislació. És a dir, considerar l’extradició per la via de la doble tipificació.

D’altra banda, el txec aprofita les seves conclusions per remarcar que l’eficàcia de la cooperació judicial entre estats “no és l’únic valor” que busca la legislació europea perquè els drets fonamentals també s’han de “respectar”.

Defensa un sistema previsible

El lletrat alerta que no seguir el seu criteri comportaria el “risc” que el sistema d’euroordres es converteixi en una “imprevisible partida de billar”.

“No hi hauria límits a la possibilitat que es tornessin a emetre ordres de detenció europees referides als mateixos delictes amb marcs jurídics diferents”, avisa.

Per això, creu que la postura defensada per Espanya i Bèlgica obriria la porta fins i tot a permetre “eleccions tàctiques” de les autoritats per fer una euroordre.

El lletrat creu que la interpretació dels governs espanyol i belga de fet “dificultaria el bon funcionament de sistema d’euroordres”.

“Potser facilitaria l’entrega en el present cas individual, però certament no promouria el bon funcionament i l’eficàcia estructural del sistema d’euroordres”, critica el txec.

Detecta un possible conflicte de drets

Malgrat assegurar que la pregunta prejudicial belga no entra en el fons del cas, l’Advocat General remarca en el seu escrit que “els fets i el context” d’aquest afer podrien “entrar en conflicte amb el dret fonamental a la lliure expressió”. Ara bé, el lletrat s’absté d’opinar sobre aquesta qüestió i recorda que les seves conclusions no tenen cap efecte al respecte.

El dubte dels tribunals belgues

Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d’una reforma del 2015.

Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya. En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal “en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea”.

Conclusions no vinculants

L’opinió de l’Advocat General no és vinculant ni definitiva. En els pròxims mesos els magistrats de la sala s’hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen la obligació de seguir el criteri del lletrat txec.

Sentència no decisiva

En tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l’euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l’entrega a Espanya.

Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d’Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l’extradició. En qualsevol cas, l’eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial.

La primera instància va denegar l’extradició a Espanya que va reclamar a Valtònyc l’estiu del 2018.

Port de Tarragona