Els Mossos proposen reforçar i centralitzar les ARRO metropolitanes per abordar millor els aldarulls

Miquel Buch, a la presentació de l'auditoria de Mossos. / Norma Vidal

Els Mossos d’Esquadra proposen reforçar les unitats antiavalots de l’àrea metropolitana de Barcelona i que depenguin més dels comandaments centrals per tal de millorar la gestió dels aldarulls, que es concentren principalment a la capital i el seu entorn. També aposten per enfortir l’àrea de mediació i fer una comunicació més proactiva i periòdica sobre la gestió de les «anomalies» internes i les mesures correctores aplicades. Aquestes són algunes de les principals propostes fetes en el marc de l’auditoria sobre ordre públic de la policia catalana, que ha analitzat l’actuació durant l’octubre del 2019 arran de les manifestacions violentes per la sentència del Tribunal Suprem.

Entre el 2017 i el 2019 hi va haver unes 18.200 mobilitzacions a tot Catalunya, unes 16,6 cada dia, el 90% de les quals van ser sense incidents. En canvi, en la segona meitat de l’octubre del 2019 es van produir 877 mobilitzacions, 67 cada dia, una mitjana quatre cops superior a l’anterior, i el 81% de les manifestacions van ser sense incidents, el 81% van ser durant la primera setmana i la meitat a la província de Barcelona. Fins al moment, s’han obert 34 investigacions contra uns 50 agents, la meitat de les quals han acabat als jutjats denunciades pels ciutadans afectats i l’altra meitat investigades internament. Nou de les investigacions han estat denunciades per les entitats de drets civils.

En la seva intervenció, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha dit que aquesta auditoria és una «revisió de 360 graus» de la presa de decisions, les eines policials utilitzades, la interpretació dels protocols, les actuacions individuals i la comunicació pública d’aquells dies. En tot cas, ha dit que el model de seguretat i ordre públic dels Mossos és propi, està fixat pel Parlament i es pot analitzar, però no es pot posar en risc.

El conseller ha lamentat que les manifestacions violentes d’aquells dies van tapar les massives manifestacions pacífiques dels mateixos dies. Per això, la policia va haver d’actuar, i ho va fer amb encerts i errors, ha admès. Ara, després de prometre-ho dies després d’aquells aldarulls, la policia catalana ha fet pública una auditoria sobre la seva actuació. «Qui és capaç de fer una auditoria com aquesta i fer-la pública?», s’ha preguntat. L’auditoria s’ha fet amb més de 1.000 hores de feina, amb entrevistes a més de 100 agents, comandaments i ciutadans.

Buch ha dit que cal reforçar la confiança entre ciutadania i policia i creu que els Mossos han de tenir en el seu ADN «la millora contínua, l’autoavaluació permanent, l’autoanàlisi».

Per la seva banda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha dit que aquells dies la policia catalana va tensionar-se fins al límit a causa del gran volum de manifestants extremadament violents, que va suposar un canvi d’estratègia per part de molts esvalotadors.

A la presentació, primer acte públic de la Conselleria des de la pandèmia, s’ha guardat un minut de silenci i hi ha acudit representants de SOS Racisme, Amnistia Internacional, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia i sindicats policials, entre altres.

Port de Tarragona