Amnistia Internacional denuncia l’aplicació «arbitrària» de la ‘llei mordassa’ durant l’estat d’alarma

Un informe amb 140.000 signatures de suport demana la seva derogació i recull diversos abusos policials

Frontera del Pertús. / Aleix Freixas

Pol Solà.- Un informe d’Amnistia Internacional assegura que durant l’estat d’alarma per la pandèmia «ha continuat l’arbitrarietat de les forces de seguretat», ja que han aplicat l’anomenada ‘llei mordassa’ amb «un enfocament principalment coercitiu, sense criteris clars d’actuació, especialment en el tracte amb persones vulnerables». D’acord amb les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior, durant l’estat d’alarma i fins el 23 de maig passat, les forces i cossos de seguretat de l’estat han imposat un total de 1.044.717 propostes de sanció. AI ha documentat 61 casos de persones que han patit violacions i abusos contra els drets humans durant l’estat d’alarma en cinc situacions diferents.

«Una de les lliçons més importants que ha deixat l’estat d’alarma és que cal reformar de forma urgent la ‘llei mordassa’, eliminant els articles que limiten l’exercici de drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació», assegura Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya. La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, porta vigent des de l’1 de juliol del 2015.

AI demana a les autoritats que investiguin les denúncies i situacions d’abusos i violacions de drets humans atribuïdes a membres de les forces de seguretat; que incorporin mecanismes independents d’investigació i garanties efectives de supervisió i de rendició de comptes de l’activitat policial per evitar l’ús excessiu de la força o actuacions arbitràries, que elaborin un informe que avaluï l’actuació de les forces de seguretat durant l’estat d’alarma, especialment sobre grups vulnerables; i que es reformi urgentment la ‘llei mordassa’ per garantir el ple gaudi dels drets a la llibertat d’expressió, reunió, manifestació i accés a la informació per a tota la ciutadania.

AI ha rebut informacions sobre persones en situació de carrer que han estat denunciades per incomplir les mesures de confinament, almenys a Barcelona, Madrid i València. Alguns casos han desembocat en procediments penals. En el cas de Barcelona, la fundació Arrels va explicar que tenia constància directa de vuit propostes de sanció a persones sense llar per part de la Guàrdia Urbana.

Celenia d’Aza, dona de nacionalitat dominicana, treballava com a netejadora en un hotel «medicalitzat» de Barcelona. L’11 d’abril va tornar a casa després de la feina i, després dutxar-se, va sortir al supermercat a comprar. En aquest moment va ser interceptada pels Mossos d’Esquadra que li van preguntar la raó de la seva presència al carrer. Celenia relata que quan va explicar que anava a comprar alguna cosa per menjar, després de tornar de la feina, un dels agents li va dir que estava mentint, i li va deixar anar «tu què ets, doctora o puta? Torna a casa teva!». Celenia va contestar «com que me’n torni? Què he de menjar? Aire? Gilipolles, no veus que vinc de treballar?». Després d’aquest comentari l’agent va empènyer Celenia. Una veïna de la zona va gravar l’actuació policial just després que l’agent empenyés a Celenia, i quan ella es trobava ja a terra, immobilitzada, i envoltada per quatre agents. Celenia relata que va notar com pressionaven la seva esquena i va demanar que paressin perquè no podia respirar. Mentre era a terra, va cridar demanant ajuda als veïns.

La dona explica que, ja al cotxe camí de comissaria, un dels agents li va clavar un cop de puny a la boca. Després de ser atesa a l’hospital aquest mateix dia, el comunicat de lesions constata que presentava una «ferida contusa al llavi inferior esquerre», així com «dolor a la mobilització» al colze esquerre. Celenia, que ha estat acomiadada del seu treball després d’aquests fets, considera que el motiu de l’acomiadament va ser la impossibilitat d’exercir les seves funcions després de les lesions al braç i la boca.

A Vitòria es van desnonar dos pisos ocupats per famílies vulnerables i se’ls va denunciar per saltar-se el confinament. També a Vitòria, un periodista es va queixar que l’Ertzaintza no el va deixar gravar adequadament un desallotjament.

Amnistia Internacional ha documentat totes aquestes situacions en l’informe que aquest dimarts ha fet públic davant del Congrés de Diputats i ha mantingut una interlocució amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. L’organització no està d’acord amb la resposta institucional rebuda. D’una banda, el Ministeri no va proporcionar informació sobre directrius o protocols específics en relació amb els col·lectius vulnerables que demandava l’organització. De l’altra, ha afirmat, en relació amb l’enfocament merament coercitiu de l’actuació policial, que «l’exercici de la potestat sancionadora produeix un efecte dissuasori en les persones davant de l’exercici d’accions insolidàries».

Amnistia Internacional ha lliurat avui més de 142.000 signatures al Congrés per recolzar la seva petició de reforma de la ‘llei mordassa’ i ha plantejat una agenda parlamentària als diferents grups polítics per aconseguir la reforma d’aquesta llei.

L’informe assegura que en aquests cinc anys, aquesta llei s’ha utilitzat reiteradament contra moviments socials o plataformes ciutadanes, que han estat objecte de nombroses sancions, cosa que ha acabat per desmobilitzar-ne bona part. També s’ha aplicat contra periodistes amb actuacions policials que han obstaculitzat la seva tasca quan volien documentar abusos policials.

El 70% de les sancions imposades sota la Llei de Seguretat Ciutadana, durant el període 2013-2018, únic de què es tenen dades oficials, es refereix a dos articles. El primer, 36.6, reflecteix la desobediència o la resistència a l’autoritat o als seus agents en l’exercici de les seves funcions, amb sancions de fins a 30.000 euros i s’ha utilitzat en el context de manifestacions pacífiques, o en l’exercici de la llibertat d’expressió, o per exercir el dret d’informació. D’altra banda, també s’ha aplicat de forma reiterada l’article 37.4, que reflecteix sancions per faltes de respecte a les forces de seguretat i atorga una gran discrecionalitat als agents de l’ordre, ja que la interpretació queda sota la seva consideració.

Port de Tarragona