Buch i les auditories de fireta: hem investigat i el resultat és que investiguem

Miquel Buch, a la presentació de l'auditoria de Mossos. / Norma Vidal
Moisés Peñalver
Últimas entradas de Moisés Peñalver (ver todo)

Imagineu que jo, periodista, decideixo inventar-me una notícia. Per exemple: «Buch contrau el coronavirus i dimiteix d’Interior». Es publica, i la Generalitat em presenta una demanda. Què ha de fer el meu cap? Defensar la meva actuació? Obriran una investigació? Què hauria de fer el sindicat i el Col·legi de Periodistes? Està clar, no? Cal que us digui què passaria als deu minuts següents de publicar-se la notícia?

Quan una força policial ha d’actuar davant d’una ordre judicial ho ha de fer complint una sèrie de normes. I si no és factible, ha de trucar: «señoría, lo que usted ha pedido es inviable». Recordeu quan 25.000 persones van ocupar l’aeroport del Prat? Però el senyor Arasa -cap dels ARRO- va començar a donar cops amb la raó d’una porra. Oh! És que si no, com treus aquella gent d’allà? La Metropolitan Police de Londres sap fer-ho, i també sap retirar-se. Si no en saps, vés d’Erasmus a aprendre. No, Turquia i els Estats Units no serveixen.

Tenir agents passant contínuament pels jutjats per denúncies, no de delinqüents, sinó de ciutadans, no és una bona imatge pel cos. Després, apareix un cap policia lamentant la situació professional en què queda el condemnat, però -un petit detall- no diu res de la situació en què pot quedar algú sense un ull o amb un traumatisme. Sallent i sindicats, no defenseu el que és indefensable. Dels nou anys d’instrucció i de «l’altre cas» millor no parlar-ne. Ara vull que busqueu en els arxius de denúncies: Primavera del 2017, Vic. Davant un concessionari de cotxes, els ARRO envesteixen un vehicle on van dos homes. Dos agents baixen i detenen els dos ocupants. El jutge em pregunta com a testimoni, i jo defenso a capa i espasa l’actuació dels ARRO. També hi ha actuacions que són d’aplaudiment.

Fugir d’estudi

Primera part (real): «cal depurar responsabilitats», «hem obert una investigació», «tenim en marxa una auditoria», «de seguida que estiguin identificats, prendrem mesures», «això és una greu irresponsabilitat», «aplicarem el règim sancionador quan hi hagi sentència», «quan es demostri que hi ha hagut un desviament», «hem de saber primer si era inviolable», «el departament haurà de revisar si s’han complert els protocols», «analitzarem l’actuació policial», «quan es tingui el resultat, serà el moment de decidir», «quan la sentència sigui ferma», «mantenim un posicionament de rebuig», «tindrem una reunió amb els Mossos», «no sabem qui és el Senyor X», «estem investigant qui és M punt», «hem enviat una carta». Fi de la primera part. Respireu.

Segona part (ficció): «han estat expulsats del cos», «hem tancat la investigació: van actuar correctament», «hem tancat la investigació: són culpables», «el resultat de l’auditoria és l’expulsió d’X, el canvi de destí d’Y i el manteniment al seu lloc dels policies XXX», «la irresponsabilitat serà castigada amb un mes de suspensió de sou», «hem descobert que hi havia un desviament de 30.000 euros i hem actuat en conseqüència», «no era inviolable, ni abans ni ara», «ja sabem qui és el Senyor X», «exposarem al Congrés les actuacions irregulars de l’emèrit», «com que l’informe era fals, s’ha processat els agents», «tenim un resultat, la nostra decisió és…», «la reunió amb els Mossos ha portat a la següent conclusió…», «ja hem analitzat l’actuació: es tracta d’un abús racista», «no es van complir els protocols i s’han sancionat», «al vídeo es veu l’agressió i el que passés abans no justifica res». Tant costa ser clars?

Prou d’actes polítics

Una nit convocaven una concentració a les portes dels Mossos de Tarragona per defensar la nostra policia. Hi vaig anar per mostrar la meva solidaritat amb ells. Érem cinc persones de Tarragona, perquè aquella nit feien futbol. M’han fet desenes d’entrevistes com a escriptor de temes policials i sempre he parlat bé dels Mossos, del seu perfil tècnic, modern i allunyat de ja sabem què. La Policia de la Generalitat és com casa meva i els seus components són els meus amics i haurien de ser els vostres. He estudiat criminalistica amb ells, els conec bé i són bones persones, en general.

Els últims temps dec haver deixat sorpresos els del gabinet de premsa del cos i els que em coneixen i no deuen entendre per què critico amb duresa algunes actuacions. Sembla complicat de pair però no ho és tant. Villarejo és un digne representant del Cuerpo Nacional de Policia? Va ser Roldán algú que va honorar la Benemérita? Doncs, jo ataco els que taquen la imatge d’un cos policial que, com a ciutadà de Catalunya, també és meu.

Els ciutadans no som «gilipolles» -he decidit ara parlar com ells- i comprenem que hi ha d’haver un servei d’ordre a un país, i ha de ser contundent i proporcional si és necessari. Tampoc cal que dieu sempre que dirigir una policia és molt difícil, que passa a tots els països, que sempre hi ha queixes. Ja ho sabem, la funció de la policia no és fàcil, pero a un adult format no cal que li justifiqueu res. També és difícil ser cirurgià, periodista o camioner i tots, a un quiròfan, a una redacció o a una carretera hem d’assumir una sèrie de normes ètiques i uns protocols assumint responsabilitats. Jo mateix, he estat condemnat i he tingut casos al Suprem contra la meva labor de periodista. Les negligències professionals no s’han de tapar -ho dic pels sindicats- sino depurar-les i comunicar-les a la ciutadania, tot i que la imatge del cos es perjudiqui.

Si jo estic a una terrassa, s’atura una furgoneta de Mossos i m’omplen de cops perquè els ha passat pels collons, si a una noia que ve de treballar a un hospital li pregunten si és puta, o peguen a un negre dient-li floretes, el que vull és que el senyor Buch els foti fora del cos, no que faci un míting a Egara dient que hem de canviar els protocols policials. Si una furgoneta de Mossos atropella un tarragoní, el que vull és que aquest home no condueixi mai més una furgona policial, no vull que un polític faci una roda de premsa de fireta, impedint entrada a periodistes i dient -com si no hagués passat res- que allò no va d’explicar a qui s’ha expedientat, que el em vol explicar és si farà fred aquest hivern. Hem investigat i el resultat és que investiguem. Buch, prou de prendre el pèl!

Port de Tarragona