Pol Solà / Barcelona .- L’Audiència Nacional proposa jutjar els exgerents i extresorers de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germá Gordó, a l’exresponsable jurídic del partit Francesc Xavier Sánchez Vera, així com altres 28 persones físiques i 16 jurídiques, per delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals en el denominat ‘cas 3%’, l’estructura posada en marxa per finançar «il·legalment i de forma encoberta» la citada formació política. El magistrat dirigeix la causa, entre altres, contra diversos exalts càrrecs polítics i funcionaris d’administracions públiques de Catalunya la mateixa CDC, el PdeCat, les empreses Teyco, Urbaser, Fundació ACS, grup Soler Constructores o Copisa.
La interlocutòria del jutge José de la Mata, de 304 pàgines, posa fi a una investigació que es va iniciar el 2015 en relació amb determinades actuacions irregulars de persones vinculades a l’Ajuntament de Torredembarra (Tarragonès) i que ha conclòs amb aquesta resolució en la qual el jutge descriu l’operativa desplegada pels investigats en almenys 31 adjudicacions d’obra pública sospitoses entre el 2008 i 2012 que van suposar el 7,7% del finançament global del partit. A més, arxiva la causa per a cinc persones físiques i una jurídica.
Entre la trentena d’adjudicacions investigades destaquen el contracte de recollida d’escombraries d’Olot; el manteniment d’escoles de Barcelona; obres en centres educatius de Manresa, Vila-seca, El Vendrell, Sant Celoni, Sant Hipòlit de Voltregà i Sabadell; el projecte de l’estació de l’AVE a Girona; un CAP de Mataró i un a Prats de Lluçanès; un centre cívic a Sant Fruitós de Bages; el dic Est i l’ampliació dels accessos Sud del Port de Barcelona; la remodelació de l’avinguda Paral·lel, la plaça de les Glòries i trams de carril bici a Barcelona; la prolongació dels FGC a Sabadell; obres a la carretera C-55 a Manresa i altres; una carretera de la Diputació de Barcelona; el Campus Diagonal Besòs de Barcelona; un parc a Lloret de Mar; una piscina a Figueres; pisos socials a Sant Cugat del Vallès; l’ISPC a Mollet del Vallès; o l’hospital Sant Pau de Barcelona.
Els tres esglaons de l’organització criminal
De la Mata assenyala que alts càrrecs de CDC, de connivència amb responsables públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb diferents empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar a aquest partit polític «il·legalment i en forma encoberta».
En el més alt nivell de l’organització, el jutge inclou als responsables del partit Gordó, Osàcar i Viloca, que duien a terme un control i seguiment de les licitacions d’obra pública i serveis oferts per diferents administracions de l’àmbit territorial català, totes sota l’esfera de poder de CDC (ajuntaments, diputacions o organismes dependents de la mateixa Generalitat), i «influïen en els seus responsables per tal d’aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal». Ells, segons el jutge, portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents, en les adjudicacions donades i, «per descomptat, rebien els pagaments».
En un segon esglaó, el magistrat situa les autoritats d’aquestes administracions que, d’acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, van alterar efectivament concursos públics amb la finalitat de «dirigir-los» cap a les companyies dels empresaris connivents. Aquí se situen persones com Josep Antoni Rosell, director general d’Infraestructures de la Generalitat del 2011 al 2016; Joan Lluís Quer, president d’Infraestructures.cat del 2011 al 2015; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona del 2011 al 2018 i exsenador de CiU; o Antoni Vives, extinent d’alcaldia de Barcelona.
Al tercer esglaó, l’instructor inclou el grup dels empresaris que, sistemàticament, es van concertar amb alts càrrecs de CDC per fer pagaments encoberts al partit, sota l’aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fundació Forum Barcelona. Aquí se situen empresaris com Sergio Lerma, Josep Manel Bassols, Félix Paquina, Jordi Sumarroca, Antonio García Bragado, Joan Maria Pujals, exconseller de Cultura en els governs de Pujol, entre altres. Entre les empreses processades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, Grup Soler Constructora, COPISA, TEC Cuatro, Oproler, Pasquina, entre altres.
Tots els investigats eren necessaris per tancar el cercle de les activitats delictives i, segons argumenta de la Mata, van desenvolupar aquestes accions dirigides a un sol objectiu: «subvertir l’estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, fer servir la direcció de les administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil en el cas dels empresaris, i organitzacional en el cas concret dels dirigents del partit polític, aconseguint un «finançament il·legal» per al mateix, implicant un greu descrèdit a l’administració pública i un perjudici a l’erari públic».
El mateix patró d’actuació al llarg de el temps
El jutge detalla totes les adjudicacions i donacions investigades al llarg d’aquests anys, seguint una metodologia en què ha analitzat els documents intervinguts de licitacions i adjudicacions en el despatx de l’extresorer de CDC Andreu Viloca, ha identificat les empreses a les quals s’han adjudicat els contractes i ha examinat les reunions entre els tresorers amb els empresaris, així com les donacions d’aquestes empreses a Convergència.
El magistrat destaca l’íntima relació temporal i causal entre els anuncis, les publicacions dels concursos, les reunions entre els actors descrits, l’adjudicació del contracte d’obra o servei investigat i les conseqüents donacions a les fundacions vinculades a CDC.
De la Mata fa constar en el seu escrit que no sempre existia una exacta concatenació temporal entre els pagaments i les, almenys, 31 adjudicacions incloses en la interlocutòria, perquè les donacions no estan necessàriament vinculades a adjudicacions sinó a mantenir la bona relació amb el partit i «situar o mantenir a l’empresa en posició de creditor amb vista a futures adjudicacions».
Una organització criminal estable i sostinguda en el temps liderada pels tres exgerents
El titular de jutjat central d’instrucció número 5 situa Gordó, Osàcar i Viloca al capdavant d’una estructura estable, permanent i sostinguda en el temps, amb un patró de funcionament acuradament planificat i implementat pels responsables de l’àrea econòmica-financera de CDC, per finançar il·lícitament el partit mitjançant la «venda» d’influències en l’adjudicació de contractes públics. Amb posterioritat, Sánchez Vera es va integrar en l’organització criminal des de la seva incorporació a CDC com a responsable econòmic i jurídic.
De la Mata subratlla que la transcendència d’aquesta organització en el desenvolupament de la vida de CDC era molt rellevant: els ingressos de CDC que van tenir origen en les seves fundacions vinculades van significar una font de finançament del partit que va suposar, en el període comprès entre els exercicis 2008 a 2012 (exercicis de què es disposa informació), una mitjana de l’11,5% del «finançament privat» del partit i d’un 7,7% en el finançament total (públic més privat).
Es tracta, indica el jutge, «d’una operativa sostinguda en el temps, de caràcter sistèmic, que roman inalterable amb independència dels relleus que es puguin produir en les persones integrants de les estructures en el si de les quals s’executa. La millor evidència d’això és que els canvis en l’estructura del partit no van suposar en cap cas un cessament en la comissió dels fets objecte d’investigació, suposant únicament una modificació en la identitat de les persones que hi participaven».
El jutge destaca la influència que exercien els responsables de finances del partit amb els funcionaris, una relació amb suficient pes o força per poder exigir-los dur a terme determinades actuacions, ja que tots ells eren conscients de les conseqüències que seguir o no les indicacions del tresorer o responsable de finances o gerent del partit podria tenir sobre les perspectives futures en la seva carrera professional o política.
CDC i PDeCAT, persones jurídiques investigades
El jutge en el seu escrit processa 16 persones jurídiques que, sistemàticament, diu, es van concertar amb alts càrrecs de CDC per alterar en perjudici d’interessos públics els processos de contractació pública, rebent adjudicacions de licitacions i concursos públics de les diferents administracions governades per CDC a canvi d’efectuar pagaments al partit.
Aquestes donacions, indica el magistrat, s’intentaven difuminar, per una banda mitjançant el seu ingrés a través de diferents empreses pertanyents al mateix ‘holding’ i, d’altra banda, efectuant els ingressos a través de les diferents fundacions que té CDC per obtenir finançament, CatDem i Fundació Fòrum Barcelona.
En relació amb CDC, el jutge detalla l’operativa desplegada per obtenir el finançament de manera irregular. Recorda que no disposava d’un mer protocol de control intern que garantís l’adequada intervenció i comptabilització de tots els actes, com ja ha advertit el Tribunal de Comptes en els seus informes per les irregularitats dels pagaments realitzats al partit a través de donacions. El jutge destaca que l’operativa s’ha mantingut en el temps, fins i tot després dels fets investigats en el ‘cas Palau’, per la qual cosa es pot concloure que els càrrecs amb responsabilitat en el partit «no haurien emprès cap iniciativa per impedir una activitat delictiva que es manté, almenys, durant onze anys».
En relació amb el PDeCAT, va ser al juliol de 2016, apunta el jutge, quan es pren la decisió en el si de CDC de cessar en la seva activitat per fundar aquest nou partit, malgrat la qual cosa hi ha una aparent identitat, assenyala el magistrat, entre les dues formacions. Això permet, indiciàriament, afirmar que la creació del PDeCAT, lluny de correspondre amb el naixement d’un nou partit, «es correspon amb la mera transformació o canvi d’aparença d’una mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent, CDC».
Pas a procediment abreujat de la peça Infraestructures de la Generalitat
El magistrat acorda també el pas a procediment abreujat de la peça Infraestructures de la Generalitat, vinculada al ‘cas 3%’ respecte de 18 persones físiques per delictes d’organització criminal o associació il·lícita, frau a les administracions públiques, tràfic d’influències i malversació de fons públics. Entre els processats destaquen Joan Lluís Quer, president d’Infraestructures.cat del 2011 al 2015, i Josep Antoni Rosell, director general d’Infraestructures de la Generalitat del 2011 al 2016 i exdirectiu del canal Segarra-Garrigues. Rosell, a més era militant de CDC.
Aquesta peça, procedent del jutjat número 1 del Vendrell, ha investigat l’adjudicació per part d’Infraestructures de determinats contractes, principalment enginyeries, a canvi del pagament de comissions entre 2008 i 2015 en una desena d’adjudicacions irregulars.
En concret, explica el jutge en una interlocutòria de 146 pàgines, certes empreses d’enginyeria, a l’entorn de l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca), van configurar entre els anys 2008 i 2015 un càrtel col·lusori al qual van denominar ‘Núria Bofill’, per pactar els preus que utilitzarien en les seves aplicacions als concursos públics licitats per certes administracions i empreses públiques.
Els integrants d’aquest pacte col·lusori, continua, van pactar durant anys les normes o directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions, amb l’objectiu d’evitar la lliure competència i així obtenir un contracte més beneficiós que aquell que haurien obtingut en condicions d’igualtat, o sigui, si cada mercantil hagués preparat la seva oferta de forma totalment independent.
Aquest pacte anul·lava, per tant, la competència dels no integrants, i es va anar estenent a diversos organismes públics, observant com en un origen només afectava a GISA i a REGSA, i va acabar estenent-se a GISA (Obra Civil, Edificació, Medi Ambient), ACA, ATLL, REGSA, Ajuntament de Barcelona, CAT, Tabasa, IFERCat, o el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils de la Generalitat.
Aquest càrtel col·lusori ‘Núria Bofill’ ha pretès i aconseguit repartir-se i fixar els preus, de manera indirecta, explica el jutge, en les licitacions públiques de certs organismes públics de Catalunya, mitjançant l’establiment o concert de preus idèntics o molt similars amb l’objectiu d’anul·lar la competència dels no integrants del pacte.
El concert dut a terme per aquestes mercantils per pactar el preu de les licitacions hauria comportat l’alteració de les quanties desemborsades per l’administració pública pels projectes d’obra pública oferts en els quals aquestes empreses es presentaven, amb el consegüent perjudici per a les arques públiques.
Es tracta, afegeix De la Mata, d’una estructura estable, permanent i sostinguda en el temps, amb un patró de funcionament acuradament planificat i implementat per les persones indicades, per dirigir l’adjudicació de contractes públics en benefici d’una sèrie d’empreses de la seva confiança, amb les que havien arribat a un pacte col·lusori per defraudar l’administració pública.
En els dos casos, el magistrat de l’Audiència Nacional dóna un termini de 30 dies a la Fiscalia i a les parts acusadores (CUP i Ajuntament de Barcelona en el ‘cas 3%’) perquè presentin els seus escrits d’acusació o el sobreseïment de la causa.
