Els 16 fills rars de Seat

70 anys d'enginy donen com a fruit cotxes peculiars per personalitats, amb fins commemoratius o, simplement, autèntics invents

Moisès Peñalver.- Segur que pocs ho saben, però el primer Seat elèctric va ser un Toledo que va ser regalat a cadascú dels 22 medallistes espanyols als jocs olímpics de Barcelona el 1992. Es tractava d’un vehicle amb 16 bateries de plom que pesaven 500 quilos, però permetien recórrer 55 km en cicle urbà. Autonomia suficient perquè el SEAT Toledo elèctric també obrís pas als atletes olímpics d’aquella prova de marató.

Aquell vehicle, batejat com Seat Toledo Podium, era «El cotxe dels campions» recognoscible per la seva pintura grisa bitò, i amb un acabat interior del màxim luxe en l’època. Disposava fins i tot de fax i telèfon fix entre els seients, un interior completament de color crema, amb entapissats de cuir i insercions de fusta a quadre de comandament i portes.

Cotxes especials

En 1956, sobre la base de el primer model de Seat, es va desenvolupar el Seat 1400 Visites. El seu nom ho diu tot. Sense portes, sense sostre, el 1400 Visites era ideal per a trasllats de visites il·lustres per la factoria de Seat. El van fabricar empleats encarregats de la producció en sèrie de el 1400 i, el 2005, quan es va restaurar «fusionant» en una les dues unitats fabricades, també ho van fer empleats prejubilats de Seat.

Va caldre esperar fins a 1964 perquè un altre icona de Seat, el Seat 600 fos utilitzat com a cotxe d’autoritats a la fàbrica. Ningú diria que aquest model utilitari servís de base per al Seat Savio. L’empresa italiana Carrozzeria Savio va portar a la pràctica el sorprenent disseny de Pietro Frua. Consistia en un monovolum amb tres files de seients, amb una distància entre eixos de només 2 metres, per poder maniobrar fàcilment al costat de les línies de muntatge. El sostre de vidre permetia visibilitat, però per encàrrec de SEAT ho va fer encara més exclusiu: el sostre es podia desmuntar, convertint-se en un descapotable.

La mateixa recerca d’agilitat va ser la raó per la qual Seat va rebre un encàrrec molt especial amb motiu de la visita de l’Joan Pau II. Es necessitava un vehicle menys aparatós que el papamòbil per la visita d’el pontífex a Espanya el 1982. La raó calia buscar-la en que el cotxe oficial no cabia per les portes de dos actes principals, en els estadis de el Reial Madrid C.F. i el F.C. Barcelona. Contrarellotge, a la fàbrica de Zona Franca, van realitzar el Seat Panda «papamòbil». Enterament blanc, van eliminar sostre i vidres, i van crear una estructura tubular encoixinada a la part posterior on el Sant Pare pogués subjectar, mentre saludava dempeus, dins dels estadis.

També per encàrrec d’un cap d’estat, Seat va transformar un Ibiza en 1986. Va ser el regal que va rebre el rei d’Espanya, Felip VI, a l’complir la seva majoria d’edat. El van cridar Seat Ibiza Rei. Avançava les especificacions tècniques de l’Ibiza SXI, que entraria en producció dos anys més tard: motor amb injecció de 100 CV, sistema de frens doble en X, amb discos ventilats, a més d’un volant especial, seients Recaro i aire condicionat. Va ser el més exclusiu de l’milió d’Eivissa de primera generació, distingible pel seu color daurat i les seves aletes posteriors eixamplades.

Un atribut físic similar admiren d’una artista que va donar lloc a un altre model exclusiu de SEAT, el SEAT León CUPRA «Peus descalços». Porta el nom de la fundació en favor dels nens desplaçats a Llatinoamèrica creada per l’artista Shakira. Autografiat al capó, també es coneix a aquest model com el SEAT León Shakira, doncs va ser decorat al gust de la cantant, en color lila, tant el seu interior com l’exterior. Una de les dues unitats fabricades quedar en la Col·lecció de Seat Històrics l’altra va ser sortejada entre donants de la fundació. La guanyadora va ser una estudiant que va col·laborar amb un euro a través d’un SMS.

Cotxes-fita de la història de SEAT

Abans que el Seat Ibiza arribés al seu primer milió d’unitats produïdes, Seat ja havia superat altres fites relacionats amb aquesta xifra. Després de 16 anys fabricant cotxes, havia sortit de la cadena de muntatge el SEAT «Un milió», un Seat 124, conduït pel llavors ministre d’Indústria. Es va sortejar entre els treballadors, però l’agraciat no tenia permís de conducció i acabava de casar-se. Va preferir tornar el cotxe a Seat a canvi de l’preu equivalent.

Des de 1975 SEAT estava desenvolupant la seva cotxes al Centre Tècnic. El 1982, es va presentar el SEAT Ronda, un model basat en el SEAT Ritme desenvolupat conjuntament amb Rayton Fissore. SEAT estava preparada per iniciar el camí de convertir Espanya en una potència exportadora d’automòbils, obrint concessions a Europa. No obstant això, aquest model va rebre una demanda per plagi. Com convèncer un tribunal amb centenars de detalls tècnics? Un Seat Ronda de color negre, però amb els elements propis pintats en groc, va convèncer a l’tribunal -i a qualsevol- que el SEAT Ronda era tot un Seat. Aquest Seat Ronda «Tribunal de París» mai va necessitar ser matriculat per esdevenir un pilar clau de la història de Seat.

Si hagués de destacar una fita relacionat amb l’esportivitat, a l’marge d’aquells gloriosos 124 de l’ral·li de Montecarlo, hauríem de centrar en l’any 2014. La icona seria el Seat León CUPRA SC 280 «rècord Nürburgring», amb un nom guanyat a pols. Per primera vegada un cotxe de sèrie amb tracció davantera baixava dels 8 minuts (7: 58,44 a recórrer el traçat), amb Jordi Gené als comandaments durant una sessió de posada a punt amb una unitat camuflada, equipada amb les especificacions Performance pack.

Creativitat al poder

Si cal parlar d’esportivitat creativa hi ha un cotxe d’obligada menció, el Seat Ibiza «bimotor». El 1986, el pilot José María Servià va sorprendre en el campionat de ral·lis de terra amb un Seat Ibiza 4×4. En aquesta disciplina es necessita molta tracció i molta potència. La solució trobada va ser col·locar un motor d’Eivissa en cada eix, cadascun amb la seva caixa de canvis. El van cridar 1.5×1.5 (per la cilindrada dels seus motors), va arribar a tenir gairebé 300 cavalls i va aconseguir dos subcampionats.

Després, si de tracció es tracta, aquesta és per al més radical dels Seat, el Seat Ateca «Mattracks». Es va realitzar per a una presentació a la premsa el 2017, el SEAT Ateca Snow Experience. En substitució de les rodes d’un Ateca 2.0 TDI 190 CV 4Drive, es va adaptar un conjunt d’erugues produït per Mattracks. Sobreelevat, hiper-eixamplat, el seu hàbitat natural era ja la neu, però està homologat per circular pel carrer.

Els models oberts sempre han resultat atractius i el Seat Eivissa ha rebut nombroses propostes, que mai han passat a la sèrie. Destaca la primera, realitzada el Sea Ibiza Cabrio de primera generació. Les línies pures d’aquest 2 + 2 places, sense arc antibolcada, procedeixen d’Ital Design. És a dir, l’empresa de Giorgio Giugiaro, responsable de el disseny de l’Ibiza. Ni tan sols en 2014, amb l’arribada del Seat Ibiza Cupster -amb una visera en lloc de parabrisas- es van donar mai les condicions perquè SEAT posés un model descapotable en producció després d’aquell Seat 850 Spyder de 1969.

A punt va estar d’arribar a construir-se el Seat Marbella Pick Up. Va ser una versió més simple i factible que el concepte Marbella Platja, que tampoc va arribar a producció. El més cridaner era que la caixa de càrrega estava separada de l’habitacle únicament per una reixa.

I de ruptura va l’última de les creacions singulars destacades de SEAT. Concretament, del «trencadís», el mosaic decoratiu amb què Gaudí va elevar a art la reutilització de rajoles trencades. El Seat León Trencadís és un camuflatge artístic en l’etapa final de el nou Seat León de quarta generació, una decoració, però que amaga valors molt actuals. I, indubtablement, qualsevol que el veiés passar sabria, de manera inequívoca, que es trobava davant d’un Seat «Created in Barcelona».

Port de Tarragona