Justícia instal·la cent càmeres de videovigilància a les presons Brians 1 i Ponent per evitar zones cegues

El Departament acaba la primera fase del pla per gravar els escorcolls, aïllaments i contencions a tots els centres

El Departament de Justícia ha instal·lat un centenar de càmeres de videovigilància a les presons Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), i a Ponent, a Lleida, per evitar les zones cegues al conjunt de les instal·lacions. El sistema d’enregistrament permet obtenir imatge i so de les cel·les d’aïllament provisional, contenció i de les zones d’escorcoll. Brians 1 i Ponent són les primeres presons antigues que s’han equiparat als centres de construcció més recent, dins el pla del Departament de Justícia per actualitzar els sistemes de vigilància i enregistrament de tots els centres. Amb aquest desplegament es dona per enllestida la primera fase del pla, que estava prevista acabar al maig però s’ha endarrerit per la covid-19.
Els treballs per instal·lar les noves càmeres van començar al febrer i comporten que Brians 1 -centre de preventius de referència de la demarcació de Barcelona- i Ponent tinguin el mateix sistema de captació i emmagatzematge d’imatge i so que els centres penitenciaris més moderns, com Puig de les Basses, a Figueres, i Mas d’Enric, al Catllar.

En el cas del centre penitenciari lleidatà, ja disposava de càmeres a les sales d’escorcoll i contenció, però ara també n’hi ha a les d’aïllament, de manera que l’enregistrament de so serà possible en tots els casos.

La previsió era acabar aquesta primera fase a finals de maig, però el Departament de Justícia apunta que el calendari s’ha vist afectat per l’estat d’alarma amb motiu de l’emergència sanitària i per les mesures de confinament que hi ha hagut aquest estiu al Segrià. Això, recorda Justícia, va suposar la limitació d’entrades de persones externes per evitar contagis entre interns i treballadors.

Segona fase: zones crítiques de la resta de presons

En una segona fase, que començarà el juny de l’any que ve, Justícia preveu completar la instal·lació d’aquestes noves càmeres a la resta de cel·les d’aïllament, cel·les de contenció i sales d’escorcoll, per a què tots els centres penitenciaris de la Generalitat tinguin el mateix sistema de videovigilància.

Actualment no tenen cap sistema de videovigilància les cel·les d’aïllament de les presons de Dones i Quatre Camins, ni les sales d’escorcoll de Dones, Quatre Camins, Brians 2, Joves i Lledoners. En canvi, sí que en tenen totes les cel·les de contenció a Catalunya, però només enregistren l’àudio les de Puig de les Basses i Mas d’Enric, i ara ja també Ponent i Brians 1. 

Pel que fa als centres de règim obert, tenen capacitat d’enregistrar vídeo i àudio la sala d’escorcolls del Centre Obert Lleida i les cel·les de contenció del Centre Obert Tarragona i Centre Obert Barcelona 2 (La Trinitat).

Documentar situacions d’estrès

En el cas de les càmeres de les sales d’escorcoll, el Departament ressalta que les imatges estaran encriptades i només en podrà autoritzar la visualització la direcció del centre, ja que es tracta d’espais on el pres es despulla íntegrament per evitar l’entrada de substàncies o d’objectes prohibits o per comprovar que no n’hi hagi d’amagats a l’interior del centre.

Pel que fa a les immobilitzacions, Justícia recorda que són situacions «excepcionals» per contenir presos que perden el control i que mostren una agressivitat «extrema» que posa en risc la seva pròpia integritat i la dels altres presos i funcionaris. El Departament apunta que es tracta de situacions que poden requerir l’ús de la força per part de l’administració penitenciària, i en tots els casos les immobilitzacions es fan a les cel·les de contenció.

Finalment, en relació als casos d’aïllament provisional, aquests es produeixen quan els interns són sancionats per faltes disciplinàries. Justícia recorda que les sancions es compleixen a les cel·les d’aïllament.

Més de 600.000 euros

El Departament de Justícia té prevista una inversió de més de 600.000 euros fins a final de l’any vinent per dotar els espais crítics de totes les presons amb sistemes de videovigilància homogenis.

La Generalitat recorda que els últims centres penitenciaris construïts per la Generalitat són Puig de les Basses (2014) i Mas d’Enric (2015), amb un sistema de videovigilància amb una ràtio que se situa a l’entorn d’una càmera per cada intern. D’aquesta manera, tenen entre 800 i 900 càmeres, entre les quals Justícia destaca les que estan ubicades a les cel·les de contenció, les cel·les d’aïllament i les sales d’escorcoll, ja que capten imatge però també emmagatzemen el so.

Justícia assenyala que aquest nivell de vigilància contrasta amb el dels sistemes instal·lats als centres construïts fa més de quinze anys, com Ponent (1984), Quatre Camins (1989), Brians 1 (1991) i Brians 2 (2007).

A més de completar la instal·lació de càmeres de seguretat estàtiques, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima també estudia l’adquisició de dispositius subjectius, que enregistren les actuacions de manera dinàmica, instal·lades en l’equipament dels funcionaris. Es tracta d’unes càmeres que ja fan servir algunes policies en actuacions d’ordre públic.

Cinc suspensions de sou i feina per actuacions irregulars des del 2017

Des de 2017 i fins al febrer d’aquest any, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha obert 152 investigacions al conjunt de 4.500 treballadors penitenciaris per suposats maltractaments als interns per part dels professionals del sistema penitenciari. D’aquestes investigacions, Justícia apunta que se n’han desprès 5 expedients disciplinaris que s’han resolt amb suspensions de sou i feina.

Port de Tarragona