L’expresident de l’Audiència de Tarragona, nou magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem

Els vocals del Consejo General del Poder Judicial l'ha nomenat per 19 vots de 21

El magistrat Javier Hernández en una foto d'arxiu.

El magistrat Javier Hernández, que ha estat president de l’Audiència Provincial de Tarragona durant anys, ha estat designat magistrat de la Sala Penal del Tribunal Supremo, segons una votació realitzada aquest matÍ al Consejo General del Poder Juicial.

Hernández formava part de l’equip de magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l’actualitat.

El ple de Consell General de Poder Judicial (CGPJ), que té el mandat caducat des de finals del 2018, ha elegit aquest dimecres amb un ampli consens els nous presidents de les sales tercera, quarta i cinquena del Tribunal Suprem i a tres magistrats de la sala segona, la penal, de l’alt tribunal. Un dels elegits ha estat Javier Hernández, procedent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i n’ha quedat exclòs l’actual president del tribunal català, Jesús María Barrientos. Les votacions s’havien de fer al juliol, però es van ajornar perquè semblava imminent un pacte entre PSOE i PP per renovar l’òrgan de govern dels jutges.

La primera destinació de Javier Hernández García després d’ingressar a la carrera judicial el 1990 va ser el jutjat de primera instància i instrucció del Vendrell, on va romandre-hi fins que va ser nomenat magistrat de l’Audiència de Lleida el 1992. Un any després, es va traslladar a Tarragona com a titular d’un jutjat de primera instància i instrucció, òrgan en el qual va prestar servei durant tres anys. El 1996 va ser nomenat magistrat de l’Audiència de Tarragona, de la qual va ser president des del 2004 fins el gener d’aquest 2020, quan va passar a la secció d’apel·lació penal del TSJC.

En l’àmbit docent, Hernández García ha exercit com a professor a l’Escola Judicial entre 1999 i 2003; a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona com a professor conferenciant a l’àrea de Dret Constitucional (2007-2009) i com a professor de l’àrea de Dret Processal de la Facultat de Dret de la Universitat Rovira i Virgili (1994-1999). Entre altres activitats docents, ha estat també professor del màster d’accés a l’advocacia de les dues universitats entre 2009 i 2015 i professor del màster de Compliance Penal de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona entre 2015 i 2018.

Autor de nombroses publicacions, figuren entre les més recents ‘Notes sobre la Directiva 2011/99, reguladora de l’ordre europea de protecció’, ‘Nens i nenes amb discapacitat, victimització en el procés penal: algunes reflexions’, ‘Ètica judicial i deures de motivació’, totes elles de 2019. I ‘Article 17: el dret a la llibertat personal’ i ‘El jutge davant els nous reptes’, de 2018.

Ha impartit classes i dirigit cursos del CGPJ tant en l’àmbit de la formació contínua de jutges i magistrats com en el de la formació inicial. En ells, ha analitzat múltiples assumptes com la protecció de les persones investigades i acusades vulnerables, discapacitat i menors, ètica judicial, el procés penal, Justícia i big data, valoració de risc en violència de gènere o l’estatut de la víctima, entre d’altres. També ha estat ponent i coordinador de cursos organitzats pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya.

Primera dona en presidir una sala del Tribunal Suprem

Els primers nomenaments a decidir-se han estat els corresponents a les tres places de magistrat de la sala segona, la penal, vacants des de finals de l’any passat per les jubilacions de Luciano Varela, Francisco Monterde i Alberto Jorge. Els elegits han estat el magistrat de l’Audiència Nacional Àngel Hurtado; el president de la secció d’apel·lació penal del TSJC, Javier Hernández; i el magistrat de la secció d’apel·lació de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Leopoldo Pont, respectivament. Tots ells han rebut 19 vots favorables i dos en blanc.

La presidència de la sala tercera, contenciosa-administrativa, serà ocupada pel magistrat d’aquesta sala César Tolosa, que ha rebut 18 vots. La també magistrada de l’alt tribunal Pilar Teso ha obtingut un vot de la vocal Clara Martínez de Careaga, i dos vots en blanc.

A la sala quarta, la social, l’escollida ha estat la magistrada María Luisa Segoviano, que es converteix així en la primera dona a presidir una sala del Suprem en els més de 200 anys d’història de l’alt tribunal, creat per les Corts de Cadis el 1812. Segoviano ha obtingut 19 dels 21 vots del ple, i dos en blanc.

Finalment, el magistrat Jacobo Barja de Quiroga presidirà la sala cinquena, la militar. Com els anteriors, ha comptat amb el suport de 19 vocals i dos vots en blanc.

Les votacions s’han fet tot i que el vocal Álvaro Cuesta ha proposat retirar de l’ordre del dia els nomenaments previstos. La seva petició ha estat secundada per dos dels 20 membres del ple restants: Concepció Sáez i Pilar Sepúlveda. Costa i Sáez han anunciat la formulació de vot particular i s’han abstingut en totes les votacions. El ministre de Justícia, Juan Carlos, i alguns juristes havien demanat al CGPJ que no tirés endavant els nomenaments, ja que té el mandat caducat, però el president de l’òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes, ha volgut seguir endavant després que al juliol ja posposés els nomenaments perquè semblava que hi podria haver un acord entre PSOE i PP per renovar l’organisme.

Retirats de l’ordre del dia quatre nomenaments

Finalment, el ple ha acordat retirar de l’ordre del dia, amb l’objectiu d’assolir consensos el més amplis possibles, els punts relatius a la provisió de les presidències del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, l’Audiència d’Ourense, la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia amb seu a Màlaga, i la sala contenciosa-administrativa de Tribunal Superior de Justícia d’Astúries.

Port de Tarragona