La proposició de llei sobre la desaparició forçada de menors continua el seu tràmit al Parlament

La iniciativa ha estat presentada conjuntament per Cs, el PSC-Units, CatECP, la CUP i el PPC

Foto: Guillem Roset

La proposició de llei sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya ha superat aquest dimecres el debat al Parlament i continua la seva tramitació. La iniciativa, presentada conjuntament per Cs, PSC-Units, CatECP, CUP-CC i PPC, ha arribat al debat sense cap esmena a la totalitat. La iniciativa se centra en les adopcions irregulars i les identitats falsejades de menors durant la Guerra Civil, el franquisme i els primers anys de democràcia. La proposta de resolució vol proporcionar els instruments i els recursos necessaris per al reconeixement dels drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes en els casos de desaparicions forçades de menors i facilitar la tasca d’investigació.

Els grups han demanat que aquesta llei es pugui tramitar per urgència extraordinària i assegurar que es pot aprovar aquesta legislatura.

El diputat de Ciutadans Matías Alonso ha lamentat que la proposició no hagi obtingut el suport explícit dels partits que donen suport al Govern, JxCat i ERC, i ha criticat que cap govern, espanyol ni català, ha tingut la «voluntat o sensibilitat d’aprovar» un projecte com aquest.

El diputat del PSC-Units Rafel Bruguera també ha denunciat la «inacció» de l’executiu en aquesta matèria i els ha retret que «no han fet els deures per manca de volunatt política».

Per part dels comuns, la diputada Yolanda López ha donat veu a algunes de les famílies que van perdre «fills o germans» i ha demanat que puguin trobar la veritat i facilitar-los la feina davant algunes denúncies que s’estan arxivant.

Per a la CUP-CC aquest és un «acte de justícia». La diputada Natàlia Sànchez ha considerat que aquesta «injustícia històrica» es comença a reparar amb aquesta tramitació.

Finalment, el diputat del PPC Daniel Serrano ha descrit aquesta proposició de llei com un pas «segurament insuficient» però alhora «necessari».

ERC i JxCat hi donen suport des de fora

La diputada d’ERC Raquel Sans s’ha queixat perquè s’ha arribat al 2020 sense una llei que repari aquests crims de la humanitat i ha asseverat que la societat «no ha fet net» ni ha estat capaç de donar resposta a aqust «patiment». Els republicans han lamentat que la llei no s’hagi registrat de forma conjunta: «Des de l’oposició es va decidir deixar-nos fora», ha denunciat, i ha reclamat que aquesta llei sigui «de país». Tot i considerar que aquesta proposició és «molt de mínims» perquè pràcticament no fa referència al franquisme o al paper de l’església catòlica en tot aquest afer, ERC ha garantit que no seran un fre i que també donaran suport a que es tramiti d’urgència.

Des de JxCat, la diputada Elena Fort ha contestat les crítiques de l’oposició sobre la no participació dels grups del Govern en aquesta proposició assenyalant que «l’oposició també fa política»: «Entra dins de les feines poder portar al ple aquestes tasques, perquè els governs no són infal·libles».

Agraïment de l’Observatori de les Desaparicións Forçades de Menors

Satisfacció per l’admissió a tràmit de la Proposta de Llei catalana sobre desaparicions forçades de menors. «Quasi quatre anys de treball que culminaran, pot ser no en la millor Llei, però si en la més consensuada. Des de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors només podem estar agraïts a totes les persones, representants polítics i institucions que ens han ajudat a fer-la posible. Un record molt especial per a la Carme Forcadell que ja al 2017 amb la seva sensibilitat personal va posar tots els medis (com Presidenta del Parlament) perquè avui estem aquí donant-vos aquesta bona noticia. En estar aprovada per la via d’urgència, si no hi ha entrebancs, la llei podria ser aprovada abans que es disolgui el Parlament per les properes eleccions del 14 de febrer.

Port de Tarragona