Rosa Peral i Albert López recorren al Tribunal Suprem la sentència del crim de la Guàrdia Urbana

Les defenses insisteixen que el veredicte del jurat va ser "arbitrari" i ple d'"incoherències"

Rosa Peral, acusada del crim de la Guardia Urbana. / Xavi Toscano

Gemma Sánchez / Barcelona .- Els dos condemnats pel crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral i Albert López, han presentat recursos de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència que els considera autors de la mort de Pedro Rodríguez. Les seves defenses rebutgen les penes de 25 i 20 anys de presó per assassinat ratificades per la sala d’apel·lacions del TSJC, i insten el Suprem a anul·lar la sentència. Segons els recursos a què ha tingut accés l’ACN, els dos insisteixen en exculpar-se dels fets i s’acusen mútuament d’haver matat Rodríguez. Al mateix temps, les defenses consideren que el veredicte del jurat popular va ser «arbitrari» i subratllen que té nombroses «incoherències», sense poder demostrar com, quan i on va morir la víctima, ni tampoc el perquè.

Pel que fa al recurs de Rosa Peral –parella de Rodríguez quan aquest mor el maig del 2017 a Vilanova i la Geltrú-, la seva lletrada adverteix que al judici es va incomplir el dret a la tutela judicial efectiva, que es van negar proves «pertinents i necessàries» i que el veredicte va tenir una constant «falta de motivació». També creu que la condemna no té base raonable i assegura que se l’està acusant d’haver actuat amb traïdoria sense argumentar-ho.

Com ja va replicar davant la sala d’apel·lacions de l’Audiència de Barcelona, la defensa rebutja que es permetés que Antònia -parella sentimental de l’exmarit de Peral- expliqués amb gestos allò que una de les filles de l’acusada li havia dit que havia vist la nit dels fets. La lletrada recorda que les menors s’havien acollit al dret a no declarar, i considera que les aportacions d’Antònia poden tergiversar la realitat perquè ella i Peral no tenien bona relació.

Al mateix temps l’advocada de Peral recrimina al jutge que no acceptés les declaracions de familiars que haurien demostrat la bona relació de la seva clienta amb la víctima. També retreu que es rebutgessin proves amb què es pretenia demostrar el caràcter agressiu d’Albert López. Un caràcter, assegura, que va dur Peral a encobrir-lo cohibida per una «por insuperable».

Pel que fa a la «falta de motivació» del veredicte, la lletrada critica que no s’argumenti per què Peral i López tracen un suposat pla per matar Rodríguez, ni tampoc s’expliqui com, quan i on mor la víctima. Un buit que l’advocada considera que posteriorment el magistrat va omplir de forma irregular a l’hora de redactar la sentència, «extralimitant-se completament de la seva funció».

En aquest sentit, el recurs de Peral insisteix que el veredicte i la posterior condemna es basen en supòsits i indicis «irracionals i no concloents». Assenyala així el que considera una manca de fonament en diverses proves, com la incidència del telèfon de prepagament utilitzat la nit del crim, els dubtes en la relació de Peral amb Rodríguez, o la intoxicació que haurien fet a Rodríguez per a què quedés endormiscat abans de matar-lo.

L’advocada remarca que les acusacions sobre la seva clienta es basen en «probabilitats, conjuntures o suposicions» i assegura que no va estar involucrada en el crim. El succés l’atribueix únicament a López, de qui en destaca el caràcter «violent i agressiu».

Finalment, el recurs rebutja l’agreujant de parentiu aplicat en la condemna de Peral perquè insisteix que no va participar «en absolut» en la mort, mentre critica el càlcul de la seva responsabilitat civil. A parer de la lletrada, el magistrat de l’Audiència de Barcelona no ha tingut en compte la voluntat col·laboradora que va mostrar Peral durant les investigacions inicials.

López atribueix la mort a una baralla entre Peral i Rodríguez

Albert López ha presentat recurs de cassació al TS perquè considera que l’Audiència de Barcelona no va respectar el dret a la presumpció d’innocència, ni a la tutela judicial efectiva, ni a tenir un procés judicial amb totes les garanties. Alhora, retreu als jutges que no s’acceptessin proves que demostrarien que Peral va ser l’autora material de la mort de Rodríguez.

L’advocat de López insisteix que el seu client va actuar només com a encobridor de Peral, ja que assegura que va acudir al lloc dels fets cinc hores després del crim. Sobre la relació amb la víctima, veu «exagerat» dir que sentia una forta hostilitat cap a Rodríguez per gelosia, com apunta la sentència. Per rebatre les afirmacions del TSJC, el lletrat es remet a nombrosos testimonis que van negar que López i Rodríguez s’haguessin barallat dies abans del crim.

D’altra banda, també rebat reiteradament la conclusió del tribunal popular conforme López i Peral havien planificat matar Rodríguez perquè obstaculitzava la seva relació sentimental. Segons el jurat, per desenvolupar el pla es va utilitzar un telèfon de pre pagament que només es va activar aquella nit, però l’advocat insisteix que no hi ha proves suficients.

També refusa que pugui ser concloent la consulta que López va fer a un company de la Guàrdia Urbana dies abans del succés, quan li va preguntar què faria si es volgués desfer d’un cadàver. Segons l’advocat, aquest agent era un amic molt proper a la víctima, de manera que seria il·lògic haver-li fet la consulta amb intenció de matar Rodríguez. En conjunt, l’advocat acusa el tribunal d’haver-se fet seves les «tesis imaginatives» de la Fiscalia i l’acusació particular.

El lletrat de López insisteix que va ser Peral qui va matar Rodríguez després d’una forta discussió de parella. La intensitat de l’enfrontament hauria arribat al punt que Rodríguez la va agafar del coll i ella s’hi va tornar i el va matar de forma «sobrevinguda». L’advocat es basa en la «gelosia malaltissa» de Rodríguez vers la relació d’ella amb López, i subratlla que Peral tenia diverses marques al coll dies després del succés, les quals evidenciarien la baralla.

Alhora, la defensa de López també es remet a les declaracions d’Antònia en relació al relat d’una de les filles de Peral. En el seu cas, l’advocat insisteix que, durant la instrucció, Antònia va assegurar que la menor havia vist discutir la parella i posteriorment la seva mare havia aparegut plena de taques de sang. En aquest sentit, critica que no s’acceptés les seves aportacions com a testimoni de referència durant la vista oral, ja que les considera de «credibilitat absoluta» per esclarir els fets.

L’advocat recorda que la primera tesi dels investigadors va ser, precisament, que Peral havia matat Rodríguez i més tard López l’havia ajudat a desfer-se del cadàver. «Aquesta és una conclusió serena, lògica i racional», diu el lletrat, que retreu al tribunal que preferissin decantar-se per la teoria del pla premeditat. Segons apunta al recurs, el desenvolupament dels fets demostra que hauria estat un pla «deficient», perquè les filles de Peral eren a casa, el crim es materialitza al domicili i el cotxe s’abandona prop del pantà «amb presses».

L’advocat també rebat la conclusió del jurat conforme López va ser enverinat o drogat. «És pura invenció», afirma, tot acusant el tribunal d’oferir una argumentació «insuficient i contradictòria». Assegura que les proves recollides durant tota la investigació i analitzades al judici porten a assenyalar directament a Peral. Sosté que «és més que factible» que cometés el crim disparant un tret amb la pistola de la Guàrdia Urbana, ja que recorda que a l’arma li faltava una bala.

Per tot plegat, insta el Suprem a dictar una nova sentència on López sigui absolt d’assassinat i se’l condemni només per un delicte d’encobriment, o bé que es repeteixi el judici acceptant proves anteriorment refusades.

Amb els dos recursos damunt la taula, ara el Tribunal Suprem haurà de decidir si els admet a tràmit. Si fos així, no està previst celebrar cap vista oral i els magistrats hauran de basar la deliberació en la documentació aportada pels advocats. Fonts jurídiques apunten que, si s’admeten a tràmit els recursos, la resolució del Suprem podria trigar aproximadament sis mesos.

Port de Tarragona