La Policia Nacional han desarticulat una
organització criminal dedicada, presumptament, a estafar les seves víctimes
mitjançant la tècnica del frau telefònic coneguda com vishing, amb la qual
van tenir uns guanys de, al menys, un milió i mig d’euros. un total
de 15 persones han estat detingudes -Barcelona (8), Madrid (4) i Sant Adrià
del Besòs (3) – entre les que es troben els caps de el grup. els
arrestats simulaven ser emprats de telefonia per guanyar-se la confiança
de les víctimes fins a aconseguir que els facilitessin dades personals.
Enginyeria social per obtenir dades personals
Les investigacions van començar durant l’estiu de 2020, quan
van sorgir nombroses denúncies per frau en tot el territori nacional, en
les que coincidia el mateix modus operandi. La tècnica utilitzada per la
organització criminal per enganyar les seves víctimes era la coneguda com
vishing, que consisteix a utilitzar mètodes d’enginyeria social perquè els seus
víctimes facilitin dades personals sensibles, com ara credencials
bancàries.
En aquest cas, es feien passar per treballadors d’operadores de telefonia
mòbil i contactaven amb el suposat client per oferir-li una oferta o un
rebaixa en el preu dels seus serveis telefònics. Per donar-li major
versemblança a l’engany, els criminals es feien amb totes les dades
personals dels seus interlocutors, així com amb la informació relativa als
productes que tenien contractats amb la seva companyia telefònica, el que feia
pensar que l’organització criminal podria haver obtingut la informació de
treballadors de les operadores telefòniques que tenien accés a les dades
confidencials de clients.
Una vegada que el delinqüent s’havia guanyat la confiança de la víctima,
intentava obtenir les credencials de la seva banca en línia per poder operar amb
ella de manera fraudulenta. Per a això, desvinculava els elements de
confirmació que solen tenir els usuaris en la seva banca en línia per a
recuperar les seves contrasenyes, i vinculaven els seus propis, de tal manera
que, a l’canviar la contrasenya, era l’organització criminal la qual rebia la
nova i, per tant, podia accedir-hi.
Un alt percentatge de les víctimes tenia més de 65 anys
Una vegada que accedien al compte de la víctima, extreien tot el saldo del
mateixa mitjançant transferències bancàries, disposicions en efectiu en
caixers o transferències mitjançant aplicacions mòbils. Així mateix, amb l’
objectiu de maximitzar els seus beneficis, donaven d’alta targetes de crèdit, amb
les que realitzaven compres en comerços en línia. Un alt percentatge de les
víctimes tenia més de 65 anys, és a dir, eren persones que, al no estar tan
acostumades a utilitzar les noves tecnologies, eren més susceptibles de
caure en l’engany.
L’organització va dissenyar una xarxa de «mules» per moure i emmascarar el
diners procedents de l’frau. Pel que fa a les trameses dels productes que
adquirien, es va observar que els mateixos sempre es repartien en una zona
determinada d’l’àrea metropolitana de Barcelona.
Després de mesos d’investigacions, i tot i les nombroses mesures de
seguretat que utilitzaven els delinqüents per evitar ser detectats, es
va aconseguir identificar als capitosts, així com esbrinar l’estructura que
tenien muntada i dividida en diversos nivells. Entre aquestes mesures de
seguretat que prenien, canviaven de pis regularment, realitzaven els
desplaçaments en patinets elèctrics i per zones de vianants per evitar
els seguiments, canviaven freqüentment de telèfon mòbil i utilitzaven
mules tant per moure els diners com per rebre els paquets que
amb
