Toni Cruanyes guanya el Premi Pla amb ‘La vall de la llum’ i Inés Martín s’endú el Nadal amb ‘Las formas del querer’

Les dues obres, presentades amb pseudònim, tenen un alt component personal i autobiogràfic

La guanyadora del Premi Nadal, Inés Martín, i del guanyador del Premi Josep Pla, Toni Cruanyes, mostrant el guardó. / Albert Cadanet

Albert Cadanet/Elisabet Don.– Toni Cruanyes ha guanyat la 54a edició del premi Josep Pla amb ‘La vall de la llum’ i Inés Martín s’ha emportat la 78a edició del Premi Nadal amb ‘Las formas del querer’. Els dos guanyadors s’han donat a conèixer aquest dijous a l’Hotel Palace de Barcelona, en un acte que, per segon any consecutiu, s’ha celebrat sense el tradicional sopar literari arran de la pandèmia. Els autors han presentat les obres amb pseudònim –Maria Becana en el cas de Cruanyes i Candela Vázquez en el cas de Martín- i han assenyalat que ambdues tenen un alt component personal. En el cas de Cruanyes, la novel·la gira entorn la mort del seu avi i els seus orígens familiars, mentre que l’obra de Martín narra com la literatura l’ha ajudat a afrontar el present.
En el seu discurs, Cruanyes ha assegurat que és un «honor» rebre el premi Josep Pla, citant altres guanyadors històrics, com Terenci Moix, Baltasar Porcel o Teresa Pàmies, però també d’altres més recents com Empar Moliner, Carme Riera, Antoni Basses, a qui el premiat ha assegurat que «llegeix i admira».

Així, ha definit el guardó com un «repte», ja que aquest llibre li ha servit per estrenar-se en un nou gènere literari: la narrativa històrica. «És un vot de confiança, un impuls que m’assenyala un camí que té molt per explotar», ha subratllat. Així, ha recordat que durant la seva carrera s’havia centrat més en altres gèneres com els assajos de política catalana o internacional. «Gràcies per creure en ‘La vall de la llum’, és un gran regal», ha afegit.

Pel que fa a la història, el llibre tracta sobre «una família d’origen pagès que es transforma al ritme d’un món que s’obre a gran velocitat». En aquest sentit, Cruanyes ha explicat que el relat aboca la vida del seu avi, però també la història del temps en què va viure. «És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens, i han hagut de fer front a una pandèmia des de les residències al final de la seva vida», ha dit.

De fet, el «motor» que el va impulsar a escriure va ser, precisament, la defunció del seu avi en una residència geriàtrica durant la primera onada de la covid. «Ha servit de teràpia compartida per a tota la família que ha trobat en la memòria una font de consol», ha relatat. La gran sorpresa per Cruanyes ha estat trobar en el seu avi «algú que volia ser recordat».

És per això que ha definit la novel·la com una història plena de detalls, amb un relat acolorit centrat en les estampes familiars i polítiques de l’època. Un altre aspecte que l’autor ha volgut posar en valor ha estat el poble «de la seva infantesa», el de Canet de Mar, on ha assenyalat que es troben «les arrels del seu paisatge». Cruanyes ha conclòs amb un agraïment a la seva família, sense el suport de la qual no hauria pogut embarcar-se en aquest projecte.

El premi Nadal, per a una novel·la molt personal

Per la seva banda, Martín ha admès que ser premiada amb el Nadal és «tot un honor i un privilegi» i ha reconegut que es tracta «d’un somni fet realitat». «Aquest premi literari és el més bonic que hi ha a l’Estat», ha afegit.

Durant el seu discurs, ha tingut un record per la seva mare –ha assenyalat que tot el que fa en aquesta vida «és per ella»- i ha explicat l’alt component personal que té la seva novel·la. «Crec en el poder terapèutic i reparador de la literatura, i també estic convençuda que tot allò que no es menciona no existeix; per això vaig escriure la novel·la, però trobar la llum en mig de temps obscurs», ha expressat.

En aquest sentit, Martín ha remarcat que les paraules escrites han estat per a ella «el millor refugi», un sentiment que comparteix amb la Noray, que és la protagonista de la seva obra. «Davant una crisi emocional que la porta a tocar fons, la Noray recorre al refugi de les paraules, com jo he fet tantes vegades, per enfrontar-se a la novel·la que porta temps defugint i que li servirà per descobrir la veritat de la seva història», ha explicat.

Segons la periodista, ‘Las formas del querer’ narra la història tant de la seva família com la de la Noray –a través dels records de la seva àvia-, paral·lela a la història d’Espanya i que va des de la Guerra Civil fins als temps actuals. «Noray descobrirà les formes que té per estimar, i veurà que la millor manera de fer-ho és ser fidel a si mateixa», ha conclòs.

A banda de presentar la seva obra, la periodista també ha tingut un record per a l’escriptora Carmen Laforet, la primera dona que va guanyar el premi Nadal i que aquest 2022 es commemora el centenari del seu naixement.

Tant ‘La vall de la llum’ com ‘Las formas del querer’ es publicaran el pròxim dimecres 2 de febrer.

Premis i llista de finalistes

El jurat del premi Josep Pla l’han format Laia Aguilar, Antoni Pladevall, Marc Artigau, Montse Barderi i Glòria Gasch, i la dotació econòmica del guardó és de 6.000 euros. Pel que fa al Premi Nadal, el jurat ha estat compost per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales i la dotació econòmica és de 18.000 euros.

Les altres obres finalistes del Premi Josep Pla han estat ‘1929’, de Toni Giménez; ‘El franctirador’, de Josep Masanés; ‘Programa zero’, de Jordi Deu (pseudònim), i ‘Sense futur’, de Joaquim Carbó. Quant al Premi Nadal, les obres finalistes han estat ‘El pasado invisible’, de Carolina Redondo; ‘Un amor propio’, d’Albertine Simonet (pseudònim); ‘Cómo encender un fuego’, d’Almudena López, i ‘El teatro en medio del océano’, de Marta Camino (pseudònim).

Port de Tarragona