El dictamen de Juvillà diu que «no podria executar-se» la retirada de l’escó però marca límits

El text pactat pels independentistes diu que l'extrem de la desobediència "passa per preservar els funcionaris"

Inici de la comissió de l'Estatut del Diputat, amb els membres d'ERC, els comuns, la CUP i JxCat, mentre obre la sessió la presidenta del Parlament, Laura Borràs. / Autor: Rafa Garrido

ERC, Junts i la CUP han pactat una proposta de dictamen sobre el cas de Pau Juvillà on mantenen que «no es podria executar» la retirada del seu escó perquè de moment no hi ha sentència ferma del Suprem ni s’ha resolt la petició de cautelars. De totes maneres, els tres grups coincideixen que el límit de la desobediència a l’hora de defensar aquesta postura «passa per preservar els funcionaris de qualsevol tipus de responsabilitat penal i comptable per la que puguin ser perseguits». El text també recorda que el Parlament ja va defensar que la JEC no és competent per prendre un acord «que altera la composició de la cambra» i afegeixen que es tracta «d’una vulneració flagrant» del dret a participació política i a la presumpció d’innocència.

Segons els independentistes, «no és aplicable» per a Juvillà cap de les causes de pèrdua de la condició e diputat recollides a l’article 24 del Reglament del Parlament, on s’hi explicita que un dels motius és «una sentència judicial ferma que n’anul·li l’elecció o la proclamació».

De la mateixa manera, també recorden que a l’Article 25 s’hi recull que es pot suspendre els drets i deures parlamentaris d’un diputat «si és ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral i el ple ho acorda per majoria absoluta» o bé per acord del ple per majoria absoluta si hi ha una condemna per sentència ferma a una pena de privació de llibertat que n’impossibiliti l’assistència a les sessions». Com recorden, no s’ha donat cap dels dos casos, de manera que no se li pot suspendre els drets.

De totes maneres, insisteixen que com que s’ha demanat la suspensió de l’eficàcia de l’acord de la JEC no es pot executar la retirada de l’escó perquè el Suprem té pendent la resolució de la cautelar, que ja ha estat admesa a tràmit.

Al text pactat pels tres grups independentistes remarquen que «el concepte, el joc i les conseqüències jurídiques» que es deriven de la «inelegibilitat sobrevinguda» que apunta la JEC «són construccions exclusivament jurisprudencials que no es troben recollides en el text de la LOREG ni tenen tampoc cap suport doctrinal ni dret comparat».

A més, ERC, CUP i Junts també esgrimeixen l’argument que la jurisprudència del TC i del Suprem marca que tot i que l’Administració –en aquest cas, la JEC-, sí que pot executar sancions en actes que posen fi a la via administrativa, «aquesta possibilitat no és en cap cas absoluta ni incondicionada», sinó que ha de ser «controlada», de manera que no es pugui executar l’acte «fins que no s’hagi pronunciat el tribunal», d’acord amb el dret a una tutela judicial efectiva.

Els independentistes també es refereixen a la sentència del Suprem del 28 de desembre del 2020 que interpreta que la decisió de qualsevol autoritat o funcionari públic de no executar els acords de la JEC pot ser constitutiva de delicte de desobediència i afirmen que és aquí on «per primera vegada» es considera que quan la JEC actua en l’àmbit de les seves competències ha de ser considerada «una autoritat superior als efectes de l’article 410. 1 del Codi Penal».

També esmenten una segona sentència del tribunal que sobre la necessitat d’un requeriment previ al delicte de desobediència interpreta que la manca de notificació i requeriments previs personals «s’ha d’entendre referida als particulars però que en el cas que el mandat estigui inclòs en una resolució judicial o en una decisió o ordre d’autoritat superior i sigui dirigida a una autoritat o funcionari públic, la notificació personal del requeriment ha de ser modulada en el sentit de considerar que la falta d’acatament tant a títol individual pel funcionari concernit o com a integrant d’un òrgan col·legiat tan sols és exigible que tingui coneixement de la seva existència per a què li sigui exigible el deure d’acatament».

La comissió retardada

La comissió s’havia convocat aquest dimecres al matí per a les 16.00 hores de la tarda. Poc abans, però, els equips de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i dels membres de la Mesa d’ERC i la CUP encara negociaven un text que poder portar a votació. Com que semblava impossible arribar a un acord en poc temps, han retardat l’inici de la sessió de la comissió fins a les 18.00 hores.

En aquelles dues hores, les anades i vingudes de diputats i membres independentistes de la Mesa, i les trucades entre JxCat, ERC i CUP s’han succeït per a intentar acordar un text que acontentés totes les parts. La cosa, però, no era fàcil. Segons fonts coneixedores de les negociacions, la CUP reclamava anar clarament més enllà del dictamen que la comissió ja havia aprovat garantint que Juvillà seria diputat com a mínim fins que hi hagués sentència ferma del Suprem, considerant que per a repetir els paràmetres o rebaixar-los, era millor no escenificar res.

A l’altre costat, JxCat i ERC debatien amb els lletrats quines possibilitats hi havia perquè el suport a Juvillà no fos merament simbòlic i que no comportés conseqüències als funcionaris o acabés sent estèril perquè no es pogués fer efectiu.

Port de Tarragona