L’AN podrà interrogar els guàrdies civils de l’Operació Judes i arxiva la causa contra un dels detinguts per problemes de salut

El jutjat d'instrucció havia denegat l'interrogatori sobre la investigació que va provocar la detenció dels CDR el 2019

Foto d'arxiu: Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària, en la roda de premsa per expilcar que l'Audiència Nacional ha citat a declarar sis persones més en l'operació Judes al gener de 2020/ Norma Vidal

L’Audiència Nacional ha donat la raó a les defenses dels encausats de l’Operació Judes i podran interrogar els guàrdies civils que van fer la investigació que va provocar la seva detenció el 23 de setembre del 2019. El Jutjat Central d’Instrucció que instrueix la causa per terrorisme contra set membres dels CDR havia denegat la petició al·legant que la investigació ja està reflectida al sumari, però les defenses s’hi van oposar i van presentar un recurs argumentant que els cal tota la informació sobre com es van gestar les indagacions policials prèvies a la detenció. Aquest dijous l’Audiència els ha donat la raó, com ja ha passat amb els dos recursos anteriors presentats contra decisions de l’instructor.

El 26 de novembre del 2021, en el marc de la fase d’instrucció contra els set membres dels CDR encausats en l’Operació Judes, les defenses dels acusats van sol·licitar al jutge instructor fer un interrogatori als guàrdies civils que van fer la investigació que va provocar la seva detenció.

Un mes després, el 21 de desembre, l’instructor va denegar la petició. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón, va rebutjar la sol·licitud argumentant que no calia acordar aquests interrogatoris perquè el que podien explicar els investigadors «ja estava recollit en els atestats» i «que aquests només tenen valor de denúncia».

Les defenses van posar un recurs contra aquesta decisió, que la fiscalia no va secundar, i aquest dijous l’Audiència Nacional els ha donat la raó: podran interrogar els guàrdies civils en fase d’instrucció.

La interlocutòria de l’Audiència explica que en tant que els fets que s’imputen als acusats no són «un fet delictiu concret» sinó la possible pertinença a una «organització terrorista en procés de creació», i com que aquest fet es discutirà en base a les troballes fetes pels investigadors abans de la detenció, ha de reconèixer el dret de les defenses a «obtenir més informació sobre l’origen i el desenvolupament de la investigació».

Ara, el Jutjat Central d’Instrucció haurà de fixar una data per fer aquest interrogatori i afegir-lo a les diligències d’instrucció.

Aquesta decisió arriba dos mesos després que l’Audiència Nacional donés la raó a les defenses en dos recursos similars. En els dos casos les defenses demanaven accés a parts secretes de la investigació que no havien pogut consultar, com unes transcripcions de les escoltes telefòniques fetes per la Guàrdia Civil. En els dos casos l’instructor va denegar les peticions i en els dos casos l’Audiència va esmenar la decisió fallant a favor dels advocats defensors.

Arxiu per problemes de salut

L’Audiència Nacional ha arxivat la causa contra un dels detinguts el 23 de setembre del 2019 en el marc de l’anomenada operació Judes, pocs dies abans que es fes pública la sentència de l’1-O i que va portar set persones a la presó durant uns mesos acusades de terrorisme. L’arxivament es deu a problemes de salut de l’investigat que li impedeixen exercir la defensa amb garanties. La llei estableix que celebrar un judici contra qui no es pot defensar «suposa la vulneració dels drets més elementals d’un judici just», recull la interlocutòria. L’Audiència no descarta aplicar mesures contra ell en cas de condemna ferma dels encausats.

Port de Tarragona