El TSJC rebutja els recursos de Borràs i segueix endavant en el procediment per la contractació a la Institució de les Lletres Catalanes

El magistrat instructor rebutja portar el cas a un jurat popular i també denega la seva pròpia recusació

La presidenta de Junts, Laura Borràs, fa un discurs durant la clausura del segon congrés del partit. / Carola López


Pol Solà / Barcelona – El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat celebrar el judici contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb jurat popular, com havia demanat. Tampoc es recusa el magistrat instructor, Carlos Ramos, com havia demanat Borràs, en considerar que no hi ha motius legals. La recusació ja no es pot recórrer, però si la petició de fer el judici amb jurat popular, tot i que el magistrat adverteix que això no atura la tramitació del procediment. La fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per a Borràs per contractació irregular quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La defensa de Borràs havia demanat que el procediment se celebri amb jurat popular, perquè els delictes de malversació de fons públic i frau administratiu es jutgen amb tribunal popular, i això, segons els advocats, hauria d’arrossegar la resta de delictes, prevaricació i falsedat documental. No obstant, la llei del tribunal del jurat exclou específicament la prevaricació dels delictes que es jutgen per aquest procediment.

Per això, els advocats demanaven al magistrat instructor que presenti una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional per si aquesta exclusió vulnera la carta magna. Els lletrats Gonzalo Boye i Isabel Elbal consideren que la Constitució consagra la participació de la ciutadania en la justícia i és contradictori amb el fet que justament els ciutadans no puguin jutjar un delicte, el de prevaricació, que només poden cometre treballadors, representants i càrrecs públics. Si el magistrat no ho considera així, els lletrats demanaven que se separi el delicte de prevaricació de la resta i es jutgi la prevaricació pel procediment ordinari, amb tribunal professional, i els altres es jutgin amb tribunal popular.

No obstant, la fiscalia només acusa Borràs i els altres dos homes encausats, de prevaricació i falsedat. Cap dels dos va per jurat, i per això el magistrat considera que ja no cal preguntar al TC si això és constitucional o no.

Borràs volia recusar Ramos per haver estat elegit el 2004 a proposta del PSC i per haver instruït la causa contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i altres exmembres de la mesa. La interlocutòria diu que el Tribunal Constitucional ja ha descartat que això sigui motiu de recusació, i que la defensa de Borràs ho sap. Per això, considera que la petició de recusació és un «abús de dret i un frau processal» per «dilatar la tramitació amb la finalitat de retardar la decisió a adoptar sobre una eventual obertura del judici oral».

A més, el magistrat diu que Borràs no explica en la seva petició de recusació quina vinculació té la seva ideologia política amb els fets investigats, ja que han estat qualificats com a presumptes delictes «relatius a una actuació administrativa sense connotacions polítiques de cap tipus».

D’altra banda, el magistrat també arxiva provisionalment la causa contra l’empleat de la ILC que va al·legar que havia advertit de possibles irregularitats a la mateixa Borràs. Tot i que el TSJC va decretar que hi havia indicis contra ell, la fiscalia no l’acusa, i per això el magistrat instructor el deixa fora de la causa i no serà jutjat.

Port de Tarragona