Mor als 99 anys l’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós

Fill ilustre de la Ciutat de Reus i Creu de Sant Jordi l'any 2004.

El doctor honoris causa de la URV, Xavier Amorós, signant al llibre d'honor de la universitat l'any 2004 / ACN

L’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós ha mort als 99 anys, segons ha informat el Departament de Cultura. Amorós, a banda dels reconeixements per obres seves, és Soci d’Honor del Centre de Lectura de Reus (1998), va ser distingit amb el Memorial Gabriel Xammar (1998), la Creu de Sant Jordi (2004), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2004) i el títol de fill il·lustre de Reus (1993) i fill adoptiu de Pradell de la Teixeta (2013). El Departament de Cultura el defineix com “una figura de gran rellevància en l’àmbit cultural, social i polític de Reus i Catalunya”.

Durant la postguerra, un cop reobert El Centre de Lectura de Reus, el 1948, s’integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors del grup ‘Amics de la Poesia’, juntament amb Josep Maria Arnavat i Ramon Amigó (coneguts com «La Triple A»), segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Participa en trobades culturals clandestines, anomenades ‘maquis de la poesia’, vinculades també amb Joaquim Santasusagna.

Des de 1940 escriu poesia ininterrompudament. Aquests textos són recollits a ‘Poemes inèdits de Xavier Amorós’ (1940-1959), publicat l’any 2000. Durant aquests anys escriu ‘Història sentimental’ (1954), una obra de teatre que va obtenir el premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza (Argentina) el 1956.

L’any 1963 va rebre el Premi de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs – Bartomeu Rosselló Pòrcel en el 25è aniversari de la seva mort; l’any 1964 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb ‘Qui enganya, para’. La seva poesia, ‘Enyoro la terra’ (1961), ‘Guardeu-me la paraula’ (1962) i ‘Qui enganya, para’ (1964), parteix del noucentisme, posteriorment evoluciona cap al simbolisme i, finalment, va a raure en el realisme històric, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1983 va rebre el premi de Literatura Catalana de poesia de la Generalitat de Catalunya amb l’antologia ‘Poemes’ (1959-1964).

Després d’una llarga etapa de silenci va iniciar la seva producció en prosa a mitjan dècada de 1980. El 1985 va publicar la novel·la històrica ‘L’agulla en un paller’, a la qual seguiran més memòries en forma de crònica novel·lada: ‘El camí dels morts’ (1996), ‘Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca’, tres volums (2000, 2002 i 2004) i ‘Plou, però plou poc’ (2007).

El 1998 l’Ajuntament de Reus el va nomenar Fill Il·lustre de la ciutat i el Centre de Lectura de la capital del Baix Camp el va reconèixer com a Soci d’Honor. Aquest mateix any va ser guardonat amb el Memorial Gabriel Xammar com a reconeixement de ser el referent, als Països Catalans, de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 14 de març de 2003, l’Ajuntament de Reus va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca pública Central de Reus.

Creu de Sant Jordi

L’any 2004 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any, la Universitat Rovira i Virgili el nomena Doctor Honoris Causa en reconeixement de la seva trajectòria com a lluitador per la democràcia en els anys del franquisme. L’any 2013, Pradell de la Teixeta, poble de la família paterna, l’anomena Fill Adoptiu. El mes de juny de 2019, El Centre d’Amics de Reus el nomena ‘El més amic de Reus 2018’.

El seu fons personal està dipositat a l’Arxiu municipal de Reus i la seva biblioteca personal a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. L’Ajuntament de Reus li va publicar l’Obra Completa en 5 volums.

També va ser senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya del 1986 al 1992 i també regidor de relacions institucionals de l’Ajuntament de Reus.

Port de Tarragona