L’Audiència tomba la investigació a Alay pels seus viatges quan treballava a la Diputació de Barcelona

Els magistrats recriminen a l'instructor que obrís el cas sense prou indicis sòlids

En primer terme, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i l'historiador Josep Lluís Alay, a l'Audiència Nacional després de declarar el 4 de juny de 2018 / Tània Tàpia

Pol Solà / Barcelona – L’Audiència de Barcelona ha revocat la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 1 de la capital catalana que investigava el cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, pel suposat enriquiment il·lícit quan era un alt càrrec de la Diputació de Barcelona. En el cas ‘Estela’ el jutjat va ordenar investigar Alay perquè un altre alt càrrec de la Diputació podria haver malversat fons públics, però el jutge hi va afegir els suposats vincles d’Alay amb Rússia. A més, li va oferir declarar voluntàriament. La defensa d’Alay i la fiscalia es van oposar a obrir aquesta via d’investigació, que van qualificar de «prospectiva» i poc justificada o fonamentada en indicis sòlids.

En una contundent interlocutòria de sis pàgines, l’Audiència recrimina al jutge instructor que fes una segona interlocutòria abans d’esperar la resolució de l’Audiència sobre els recursos contra la primera interlocutòria, i ho qualifica de «sudoku processal» que suposa una «irregularitat processal» que genera «indefensió» a Alay. Per això, anul·la

Informe de la Guàrdia Civil

A principis d’abril, la Guàrdia Civil va demanar al magistrat Joaquin Aguirre que ordenés a la Diputació l’entrega de documentació relacionada amb la investigació patrimonial contra Jordi Castells. En l’escrit s’apuntava que Castells es podria haver enriquit de forma il·lícita i de manera «injustificable» pel seu sou, diners que podrien procedir d’entitats subvencionades per la pròpia Diputació. La Guàrdia Civil apuntava que el compte corrent de Castells havia augmentat en 300.000 euros mentre va ser cap de l’Oficina de Cooperació Internacional i que havia comprat diversos immobles al comptat. A més, també s’haurien produït ingressos en efectiu al seu compte bancari per imports «incompatibles amb el seu sou».

Per tot això, el magistrat Aguirre veia indicis contra Castells pels delictes de suborn, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública. I d’aquesta manera el jutge justificava que si Castells va tenir aquest increment patrimonial sospitós, Alay també hauria de ser investigat per si va actuar de la mateixa manera, ja que era al càrrec quan es van finalitzar diversos expedients de subvencions investigats en la causa oberta el 2016 contra suposades ajudes irregulars de la Diputació a entitats vinculades al sobiranisme, anomenada operació ‘Estela’.

Poc després el jutjat va demanar a la Diputació de Barcelona que li donés la documentació sobre els viatges d’Alay mentre era comissionat de relacions internacionals de la corporació supramunicipal, entre el 2015 i el 2018. En una interlocutòria, el jutge deia que alguns viatges podrien no correspondre a l’àmbit competencial de la Diputació. A més, sospitava que Alay es podria haver enriquit il·lícitament mentre era al càrrec, com també sospita que va fer el seu suposat predecessor, Jordi Castells, subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat.

«Procedeix encomanar a la Guàrdia Civil que realitzi una investigació patrimonial al senyor Alay, per tal de determinar si es va enriquir il·lícitament, tal com sembla que va fer de forma molt notòria el seu predecessor, amb l’aprovació i finalització dels expedients que l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament va acabar sota el seu mandat», ordenava el jutge.

Port de Tarragona